L'admirat mundialment Pla Cerdà va haver de superar moltes dificultats al seu inici i no va estar exempt de polèmiques que a continuació explicarem de forma esquemàtica.
Durant molts segles, Barcelona va estar encerclada per un cinturó de muralles que coincideix amb el contorn de Ciutat Vella així que el terme municipal només fou ampliat un cop i a la força: el barri de la Barceloneta. El creixement urbanístic en amplada era impossible i va ser substituït pel creixement en alçada. L'augment de la natalitat i de l'esperança de vida juntament amb el creixement industrial dins de les muralles va crear unes condicions d'higiene i salubritat difícils de sostenir tant pels ciutadans com per les autoritats municipals. La densitat de la població era altíssima arribant fins als 890 habitants per hectàrea en comparació amb els 90 de Londres o els 350 de París.
 |
| Barcelona, any 1806. S'aprecia com la muralla medieval envoltava la ciutat i no la deixava créixer. |
S'havia d'actuar ràpidament i es veia necessari i urgent ampliar el sòl urbà per a facilitar un creixement semblant al de la resta de grans conurbacions europees. El primer entrebanc amb què es va trobar el pla urbanístic era que els terrenys que envoltaven Barcelona tenien valor estratègic i militar. Alhora, l'únic ens amb capacitat per a aprovar l'annexió de terrenys entre diferents municipis era el govern central de Madrid. Recordem que a mitjans del segle XIX al pla de Barcelona hi havia d'altres municipis independents: Sarrià, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, etc.
 |
| Pla Cerdà |
Així doncs, un cop plantejat el fet que Barcelona havia d'enderrocar les muralles i que s'havia de crear un "nou" municipi, el govern de Madrid va demanar a Cerdà un estudi topogràfic de la zona. Ildefons Cerdà no només va fer l'estudi sinó que va fer un pla urbanístic complet i al més mínim detall. Però principalment el seu pla s'ajustava a les necessitats de la població barcelonina: grans espais oberts i envoltats de jardins i places públiques, elements deficitaris a la Barcelona de l'època. El pla va agradar a Madrid i va tenir molt bona publicitat. En paral·lel, el consistori barceloní convocà un concurs públic per a dissenyar el tan anhelat pla urbanístic.
Però els esdeveniments prenen un nou rumb i al juny del 1859 el govern de Madrid unilateralment va aprovar el Pla Cerdà. Tot i l'oposició de la ciutadania i de l'ajuntament barcelonins, el Pla Cerdà va ser l'escollit per a urbanitzar els camps de conreu que separaven els municipis veïns de Barcelona. A grans trets, aquesta és la història del Pla Cerdà.
155 anys després, podem dir que el pla no només es va adequar a les reivindicacions de l'època sinó també al futur urbanístic de la ciutat.
Cal dir que la idea original de Cerdà no es va respectar perquè segons el seu plantejament, les illes de cases havien de disposar dos costats d'habitatges i els altres dos costats havien d'estar oberts per a la implantació de jardins públics. Tanmateix, l'alçada dels habitatges estava limitada a 16 metres. Però la cobdícia dels propietaris dels solars així com la permissivitat municipal per a superar aquests límits han malmès la magnífica idea original de Cerdà. Especialment bel·ligerant fou l'etapa del porciolisme amb la mutilació d'innombrables edificis de l'Eixample.
 |
| Un edifici de l'Eixample de Cerdà perjudicat per les ordenances municipals (Cruïlla Rambla de Catalunya i València) |
Així doncs, des de Passió per Barcelona volem retre un merescut homenatge a Ildefons Cerdà per la seva fantàstica visió urbanística totalment adient al passat, present i futur de Barcelona. Homenatge que li van negar les institucions de l'època.
