Ja hem comentat en d'altres entrades que l'època daurada de la burgesia catalana va coincidir amb el moviment cultural, social i artístic anomenat Modernisme. Gràcies al mecenatge de molts industrials i nobles de la societat catalana així com la coincidència en el temps de la urbanització de l'Eixample van propiciar la creació d'un meravellós espai físic on els dissenyadors modernistes van
 |
| Eixample de Barcelona |
poder esplaiar-se amb total llibertat d'expressió i d'imaginació. Fruit d'aquestes circumstàncies ens han arribat autèntiques joies de l'arquitectura i escultura que avui dia són visitades per milers de turistes bocabadats. Abandera aquest moviment el mestre Gaudí que va tenir la complicitat il·limitada del Comte de Güell. Nogensmenys creiem injust que la figura d'aquest geni faci ombra a un gran nombre d'artistes coetanis que esperem algun dia tinguin el seu merescut reconeixement.
Així doncs, l'Eixample barceloní està farcit d'edificis que bé val la pena la nostra atenta mirada. No obstant, pot passar que degut a la seva ubicació, un edifici sigui invisible tot i la seva majestuositat. Aquest és el tema que volem destacar en aquesta entrada. Quedi aclarit, abans de res, que ens centrarem en dos exemples però realment hi ha molts més que a través d'aquest bloc i de mica en mica anirem recuperant del seu oblit.
 |
| Casa Llopis Bofill. Xamfrà Bailén i València |
Parlarem primer d'un arquitecte que malauradament va morir al moment àlgid de la seva carrera però que va deixar una àmplia empremta arreu de Catalunya. Antoni Maria Gallissà i Soqué fou un excel·lent arquitecte que alhora va col·laborar amb d'altres arquitectes de la seva època com Domènech i Montaner. No en tenim cap dubte que gràcies a aquesta relació professional es van influenciar mútuament no només en el disseny dels seus plànols sinó també en la utilització de materials constructius. Gallissà fou l'arquitecte responsable de la construcció de la Casa Llopis Bofill l'any 1902. A primera vista, aquest edifici destaca sobre la resta per la seva acolorida façana. Com ja hem comentat abans, els materials constructius són molt semblants als que Domènech i Montaner va emprar durant la seva carrera i en especial en la construcció del Palau de la Música: combinació del maó vist amb estuc blanc, decoració geomètrica i ús ornamental de la ceràmica catalana. Tanmateix destaquem els seus magnífics esgrafiats, obra de Josep Maria Jujol. La Casa Llopis Bofill està ubicada a l'encreuament dels carrers Bailén i València però si ens desplacem amb vehicle no tindrem una visió general de l'edifici ja que es troba a l'angle Llobregat/muntanya. Per aquest motiu l'hem batejat com un edifici invisible però bé es mereix la pena aturar-nos i contemplar encara que sigui uns segons aquesta joia de l'arquitectura.
 |
| Seu de FOCSA al carrer Balmes |
El segon exemple d'edifici invisible es troba al carrer Balmes, entre Consell de Cent i Diputació. Estem parlant de la seu de FOCSA, edifici noucentista dissenyat per Jaume Torres i Grau l'any 1924. Així com el Modernisme traça línies plenes de fantasia basades en l'observació de la natura, el Noucentisme fou un moviment paral·lel en el temps que tenia l'ordre i l'harmonia com a dues de les seves principals característiques. Només cal donar un cop d'ull a l'edifici per a adonar-nos que estem davant d'un edifici inspirat en els cànons de l'època clàssica de l'arquitectura: les línies rectes predominen la composició, una clara divisió per mòduls de l'obra i ornamentació escultural d'estil realista i idealitzat. El resultat fou el reconeixement públic ja que l'any 1925 va guanyar el primer premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona. La seva situació, just davant del Seminari i al carrer Balmes que és una via molt poc transitada a peu, fa que molt poca gent tingui la possibilitat de gaudir d'aquesta joia invisible.
