BARCELONA, 9 D'AGOST DE 1992

Després de 15 dies màgics que seran recordats per tots aquells que vam viure en directe l'espectacle d'uns jocs olímpics a la nostra ciutat, farem un recull de les imatges més impactants que van succeir fa tot just 20 anys:

Final dels 100m de Seúl 1988

La primera imatge és prou eloqüent i es va fer 4 anys abans. Ben Johnson guanya la carrera i per darrere Carl Lewis, Linford Christie i Calvin Smith. Després de la desqualificació de Ben Johnson per dopatge, els altres tres atletes van obtenir les medalles olímpiques. A Barcelona'92, Carl Lewis sorprenentment no es va classificar als trials del seu país, Ben Johnson no va superar les semifinals olímpiques, Calvin Smith no va participar i Linford Christie va guanyar la medalla d'or.

Linford Christie (Regne Unit) guanyant els 100 metres a Barcelona'92

Medalla d'or en salt de longitud, Carl Lewis

Chris Boardman va sorprendre al món amb el seu model futurista de bicicleta

Un altre esportista excepcional, Boris Becker, juntament amb Michael Stich, medalles d'or a dobles

Sergei Bubka, no es va classificar per la final de salt amb perxa

Evgeni Sadovyi, rei de la natació amb tres medalles d'or

Imatge de la decepció tot i haver aconseguit medalla de plata a waterpolo

L'equip americà de 4x400 celebrant haver batut l'últim rècord mundial de Mèxic'68

Espectacular imatge a la piscina de salts

Cerimònia de cloenda

Cerimònia de cloenda

Amics per sempre

OLIMPÍADA CULTURAL. CONFIGURACIONS URBANES

Els jocs olímpics no són només un esdeveniment esportiu sinó també una manifestació cultural que enriqueix la ciutat amb una pluralitat d'actes i exposicions que en el cas de Barcelona es van materialitzar des del 8 d'octubre de 1988. La llista de manifestacions artístiques va ser nombrosa i algunes van tenir un èxit extraordinari com la mostra El Quadrat d'Or amb un total de 330.000 visitants. Curiosament i malgrat haver passat 20 anys, hi ha una exposició que encara es pot contemplar: Configuracions Urbanes. Vuit artistes nacionals i internacionals van aportar el seu talent i ens han llegat la seva obra en un recorregut que uneix el barri de la Ribera amb el Port Vell i la Barceloneta. És una passejada totalment recomanable i que ens fa descobrir part del nostre patrimoni que en molts casos passa desapercebut. L'itinerari comença al Convent de Sant Agustí i finalitza a la Barceloneta, a la placeta formada pels carrers Conreria i Andrea Dòria. Les 8 etapes estan marcades en aquest plànol de situació:

1. DEUCE COOP de James Turrell. Situada al carrer Comerç, 23. Es tracta d'un joc de llum apreciable a  partir del capvespre quan la llum natural comença a esvair-se. El material utilitzat va ser llum de neó. Originàriament la portalada estava decorada amb aquest material però successives restauracions de la façana l'han fet desaparèixer. James Turrell encara exposa les seves obres i a l'Argentina li han dedicat un museu.

2. BORN, de Jaume Plensa i situada al Passeig del Born. Es tracta d'una obra integrada al paisatge urbà i denota un cert aire misteriós que no deixa impassible a l'observador. El fil conductor és el passat del barri de la Ribera fent referència als gremis medievals i a la guerra de Successió. Jaume Plensa continúa la seva obra arreu del món i ha obtingut un merescut reconeixement internacional.

3. SENSE TÍTOL (QUATRE FALQUES), d'Ulrich Rückriem situada al Pla de Palau. Aquest autor utilitza principalment el granit com a material a les seves obres i la característica comuna en totes són les formes geomètriques. En aquest cas ens trobem davant de quatre grans falques que, degut al mateix color que el paviment, passen desapercebudes. L'artista viu a Irlanda on té el seu taller.

4. ROSA DELS VENT de Lothar Baumgarten situada a la Plaça Pau Vila. Aquesta obra només pot contemplar-se en la seva totalitat des dels terrats de la plaça ja que els noms dels vuit vents de la rosa dels vents estan encastats al paviment en un perímetre massa ample perquè el vianant pugui adonar-se. No obstant i després de 20 anys, la "P" de Ponent ha desaparescut. L'obra de Baumgarten es pot visitar als principals museus d'art contemporani del món.

5. CRESCENDO APPARE de Mario Merz al Port Vell. Són uns plafons al terra i també il·luminats amb neó. És un homenatge a la seqüència de Fibonacci, molt present a la seva obra en general. No es troba en un bon estat de conservació i no sempre està il·luminat. Mario Merz fou un artista representant de l'art pobre . Va morir el 2003.

6. LA HABITACIÓN DONDE SIEMPRE LLUEVE de Juan Muñoz. Situada a la Plaça del Mar. Es tracta d'una obra misteriosa i alhora inquietant. Dins d'una gàbia hi ha 5 figures mig humanes mig bala de canó. El projecte original incloïa un mecanisme de retroalimentació d'aigua per a fer l'efecte d'una pluja constant. Juan Muñoz va morir prematurament als 48 anys d'edat.

7. L'ESTEL FERIT de Rebecca Horn a la Platja de la Barceloneta. És l'escultura més coneguda de totes pel seu emplaçament enmig de la platja. Hi ha diferents interpretacions sobre el que suggereix aquesta obra. Ho deixem perquè cadascú tregui la seva conclusió. Rebecca Horn també és poeta i ha explorat el món del cinema. 

8. BALANÇA ROMANA  de Iannis Kounellis a la placeta que formen els carrers Conreria i Andrea Dòria.  Aquesta obra té un component inspirador en les diferents feines que es feien al port. La majoria d'obres de l'artista estan fetes dels mateixos materials: vigues, cables, ganxos... de fet Iannis Kounellis és considerat el fundador de l'art pobre.

VELÒDROM D'HORTA

El velòdrom fou la primera instal·lació esportiva que es va construir amb vistes a presentar la candidatura de Barcelona'92. La seva inauguració va coincidir amb l'organització del Campionat Mundial de Ciclisme en pista els mesos d'agost i setembre de 1984. Els terrenys que ocupa es trobaven dins del perímetre agropecuari de la masia de Can Papanats que ha sobreviscut al pas del temps però no a l'especulació urbanística de la zona tal i com podem comprovar a les següents imatges:

Can Papanats 1963

Plànol de situació de Can Papanats (escrit Papanays) 1971

Can Papanats 2012

El projecte va ésser dissenyat per dos arquitectes (Esteve Bonell i Francesc Rius) i pel qual van obtenir el premi FAD d'arquitectura l'any 1984. Inicialment es va preveure fer un velòdrom de grans dimensions per a 10.000 espectadors i una pista de 333 metres però finalment la capacitat és de 3.800 espectadors (ampliable amb graderies desmuntables) i 250 metres de pista.

El projecte també va incloure la possibilitat de fer-hi una coberta per tal que la pista es pugui utilitzar en dies de pluja. Malauradament  a la jornada d'inauguració del Mundial de Ciclisme de 1984 va ploure.

Mundial de Ciclisme 1984

2012

Durant els Jocs Olímpics, els ciclistes van lloar la pista per la seva rapidesa i qualitat, de fet es van batre diferents rècords mundials i olímpics. Cal comentar que la primera medalla d'or de la selecció nacional durant els jocs va ser l'aconseguida  per José Manuel Moreno a la prova del quilòmetre contrarrellotge.

Barcelona'92 (les fletxes marquen la ubicació de les graderies desmuntables)

Un any després de la seva inauguració, el velòdrom es va començar a utilitzar com a espai per a celebrar-hi concerts. El primer grup a fer-ho van ser els Dire Straits els dies 5 i 6 de juny de 1985.

Podríem citar altres grups de categoria internacional que hi van actuar, com per exemple The Cure, Lou Reed, Elvis Costello, Joe Cocker,... però des de finals de la dècada dels 90 ja no s'ha tornat a utilitzar com a tal. 

En aquests moments (agost de 2012) la pelouse del velòdrom està ocupada per dues pistes amb gespa artifical per a practicar-hi futbol 7 i una pista polivalent coberta. Tanmateix no està clar quin serà el seu futur i se senten veus per tal de cobrir-lo i instal·lar-hi una pista de gel dins del marc de la candidatura olímpica Barcelona Pirineu 2022.

ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUÏC

La principal instal·lació esportiva de qualssevol Jocs Olímpics és sens dubte l'estadi olímpic perquè en ell es desenvolupen la majoria de proves d'atletisme, considerat com l'esport rei. Tant la inauguració com la cloenda dels jocs tenen lloc en aquest espai. En el cas de Barcelona, la història de l'estadi olímpic (des del 2001 s'anomena "Lluís Companys") va lligada a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929.

L'arquitecte de l'estadi va ser Pere Domènech i Roura, fill del cèlebre arquitecte Lluís Domènech i Montaner (autor entre d'altres de l'Hospital de Sant Pau i del Palau de la Música). El fet que Barcelona hagués organitzat amb èxit l'exposició i posseir un estadi que a l'època era el segon més gran d'Europa, va animar les autoritats a presentar la candidatura dels Jocs Olímpics de 1936. L'altra candidata, Berlín, va ser finalment l'escollida amb 43 vots contra els 16 vots que va obtenir Barcelona. No obstant això, va ser la segona vegada (després de l'Exposició Universal de 1888) que Barcelona experimentava una metamorfosi urbanística profunda que encara perdura avui dia.

Inauguració de l'Estadi Olímpic

Un capítol negre en la història de l'estadi es va produir durant la Guerra Civil quan va esdevenir centre d'acollida (juntament amb el Poble Espanyol) per a famílies senceres vingudes de zones ocupades per l'exèrcit franquista. Es creu que va arribar a allotjar fins a 2.000 persones que van convertir l'estadi en un veritable camp de refugiats amb menjadors, dormitoris, escoles,...

Refugiats durant la Guerra Civil. Tardor de 1936

Passats els anys i amb el que no van comptar les autoritats va ser en l'explotació de l'estadi i la seva rendibilitat una vegada acabada l'exposició universal ja que només es va organitzar algun esdeveniment esporàdic que no podia equilibrar el balanç entre ingressos i despeses generats per la seva gestió. Així doncs, ens trobem que a partir de 1963 i fins al 1986, l'estadi va caure en una etapa de plena decadència marcada per la desídia de les autoritats municipals fins al punt que es va utilitzar per a allotjar famílies damnificades per les inundacions a les barraques del Somorrostro. Tanmateix la muntanya de Montjuïc es va convertir en destí per a persones sense recursos que van arribar durant les onades migratòries dels anys 60. A continuació es pot observar com l'espai entre el castell i l'estadi de Montjuïc va ser literalment ocupat per aquestes famílies que van viure molts anys en pèssimes condicions de vida (la foto es correspon amb el plànol de Montjuïc l'any 1971):

L'elecció de Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics va originar que el vell estadi tornés a revifar i la seva desitjada remodelació va conservar les seves façanes però l'interior es va canviar completament amb capacitat per a 55.000 espectadors (inicialment es preveia que el nombre fos de 70.000 espectadors però aquest dèficit es va solucionar amb la instal·lació de grades desmuntables).

Estadi Olímpic abans remodelació

Fins al moment, la seva explotació ha estat raonable gràcies a que el RCD Espanyol el va utilitzar com a estadi provisional des del 1997 fins al 2009. Tanmateix és el lloc escollit per grans estrelles de la música per a organitzar-hi concerts. Els primers en fer-ho van ser els Rolling Stones actuant dues nits seguides el 13 i 14 de juny de 1990 (dos anys abans dels Jocs Olímpics).

La incògnita serà el futur que li espera perquè el manteniment d'aquest tipus d'instal·lació requereix un esforç econòmic i financer que les autoritats municipals hauran de saber gestionar i evitar així etapes obscures que no s'haurien de tornar a repetir.