diumenge, 24 de febrer del 2013

LA PENYA GRAN DE L'ATENEU

Seu de l'Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6)
Hi va haver un temps en què a la seu de l'Ateneu Barcelonès es realitzaven tertúlies d'un nivell intel·lectual fora del comú. Les parets d'aquesta històrica institució han estat testimonis d'interessantíssims debats que en el cas de la Penya Gran eren conduïts pel doctor Joaquim Borralleras. Perquè de penyes o grups de tertulians a l'Ateneu n'hi van haver vàries però la més famosa va ser la Penya Gran o també coneguda com a Penya Borralleras. El nombre de membres de les penyes podia variar però difícilment tots acudien alhora degut a les responsabilitats professionals de cadascun. La Penya Gran va tenir tertulians de gran prestigi com Eugeni d'Ors, Josep Pla, Pompeu Fabra o Josep Maria de Sagarra entre d'altres. Aquesta penya va tenir tanta influència a la societat de l'època que quan hi havia alguna notícia important de qualsevol ordre, es podia sentir pel carrer "I què en dirà la Penya de l'Ateneu?". 

Excepcional document gràfic d'una tertúlia de la Penya Gran. Hi assistien: Lluís Llimona, Fidenci Kirchner, Enric Jardí,  Eduard Ragasol, Pompeu Fabra, el doctor Dalí, Antoni Colomer, Joaquim Borralleras, Barberà, Solé de Sojo, Duran Reynals, Camps Margarit, Josep Maria de Sagarra, Toni Homar i Emili Vilanova.

Gràcies a l'obra "Memòries" de Josep Maria de Sagarra ens han arribat alguns detalls dels temes que s'hi tractaven i descripcions d'aquelles meravelloses converses. Ell mateix ens fa un petit esbós: 
"Moltes coses que la gent no sap ben bé d'on surten, surten de la Penya de l'Ateneu i contra el que alguns incauts suposen, es pot assegurar que aquesta penya no en ve res que no sigui intencionat de cap a peus, i per damunt de tot es fa política del país en el sentit més delicat i comprensiu de les paraules país i política".

En els temps actuals que corren on la societat catalana es troba immersa en una crisi política i econòmica com mai abans havíem suportat en tota la història del nostre país, trobem a faltar el seny que tant ens ha caracteritzat gràcies a entitats com la Penya Gran de l'Ateneu.

dissabte, 16 de febrer del 2013

OBRA ESCULTÒRICA DE PLAÇA DE CATALUNYA (1ª part)

Sempre havíem volgut fer de turistes a la nostra pròpia ciutat per saber quines són les impressions percebudes i treure'n conclusions per tal de saber els aspectes que caldria millorar. Dit i fet, l'altre dia ens vam posar mans a l'obra, així que vam començar pel rovell de l'ou que tot turista pren com a punt de partida, la Plaça de Catalunya, en concret l'angle de les Rambles. Des d'aquesta perspectiva tenim en primer terme un monument molt alt en forma d'escala a l'inrevés i darrere una escultura d'una dona nua enmig d'un estanyol. Als dos costats hi ha dues escultures de bronze en forma de cavall desbocat i sengles personatges intentant controlar-los. Intentem esbrinar alguna dada sobre els autors o sobre el títol de les escultures però no trobem cap placa explicativa. Veiem que tot al voltant de la plaça encara hi ha moltes més escultures i totes estan orfes de cap detall sobre llurs orígens. Sentim que estan buides d'esperit. Així com a qualsevol museu del món trobem al costat de l'obra d'art una petita ressenya sobre títol, autor, any de producció, etc., ens agradaria que a tot el conjunt de la plaça també hi hagués una placa explicativa. Mentre l'ajuntament no pren la iniciativa, nosaltres hem volgut fer justícia a aquest fet i honorar així també als seus autors.

La Plaça de Catalunya que nosaltres coneixem  va ser concebuda arrel de l'Exposició Internacional de 1929. Tot i que l'àmbit d'actuació d'aquest esdeveniment es va concentrar al voltant de la Muntanya de Montjuïc, l'ajuntament va aprofitar aquesta ocasió per a urbanitzar altres indrets "oblidats". Tal va ser el cas de la Plaça de Catalunya. El projecte definitiu va ser encarregat a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i escultors catalans de renom (Marès, Clarà, Llimona, etc.) van participar aportant les seves obres. Nosaltres les intentarem identificar per al públic coneixement i difusió.

En total hi ha 29 escultures de pedra o bronze que degut al realisme del seu estil, la majoria apareixen desproveïdes de vestidures, van provocar una onada de protestes entre els sectors més conservadors i puritans de l'època però que va quedar compensada per una altra onada de suport als artistes i a la lliure expressió de l'art.

Tanmateix i tenint en compte el nom de la plaça, les quatre províncies catalanes estan representades amb escultures i, si us hi fixeu bé, trobareu altres símbols de cadascuna de les províncies. No donarem cap dada més d'on es troba aquesta simbologia perquè ho descobriu vosaltres mateixos com un al·licient més a aquesta entrada.

Prenem com a punt de partida l'escultura de la dona nua enmig de l'estanyol i seguirem l'itinerari en el sentit de les agulles del rellotge.


1. LA DEESA O L'ENIGMA: Com la majoria ja sabreu, l'obra enmig de l'estanyol és "La Deesa" o també coneguda com "L'Enigma" de Josep Clarà. Feta de marbre blanc i petites dimensions és per al nostre gust l'escultura més gràcil de tot el conjunt. Nogensmenys va guanyar el seu reconeixement internacional a París l'any 1909. L'escultura original es troba situada al bell mig del vestíbul d'entrada de l'Ajuntament de Barcelona a la Plaça Sant Jaume. El seu protagonisme s'ha vist minvat degut a la ubicació del monument a Francesc Macià davant seu. Tanmateix cal esmentar que inicialment "La Deesa" estava situada enmig d'un parterre i posteriorment la van col·locar enmig de l'estanyol, fet que ha afavorit la seva observació evitant així elements distorsionadors al seu voltant.



2. TREBALL: obra de Llucià Oslé en bronze plena de força i dramatisme on un home robust intenta dominar un cavall desbocat amb una mà i a l'altra sosté un martell, símbol inequívoc del treball.


3. EMPORION: ens trobem a continuació una obra del gran escultor Frederic Marès. De línies clàssiques, aquesta escultura és una al·legoria a l'origen de Catalunya degut al descobriment i excavació de les ruïnes d'Empúries a principis del segle XX.



4. PESCADOR: en aquesta escultura de Josep Tenas es representa el vincul entre Catalunya i el mar, una temàtica present a la història catalana des dels primers pobladors fins a l'actualitat. Un fornit pescador torna a casa feliç i amb un cabàs ple de peixos. Entre les seves cames es pot veure la figura d'un dofí, mamífer comú a la Mediterrània i no gaire conegut científicament a l'època d'aquesta escultura.


5. DONA: aquesta escultura de Joan Borrell conté tots els ingredients que el comentarista Joaquim Dols va escriure sobre l'estil de l'autor, és a dir, "sobri, malenconiós i idealista".


6. MONTSENY: un altre indret important dins la geografia catalana està representat per una noia que intenta cobrir-se el cap amb una caputxa mentre amb una mà sosté una branca de llorer. Aquest autor, Jaume Durán, té una altra escultura (El dolor i la glòria) molt semblant a Montjuïc.


7. GIRONA: ens trobem ara amb la primera escultura dedicada a una de les quatre províncies catalanes. Es tracta d'un conjunt format per quatre personatges envoltant un bou a sobre del qual estan dipositant la collita de fruita. La sensació que rebem al contemplar el monument és d'una serenitat i una harmonia molt ben transmeses per l'autor, Antoni Parera. És obvi que ens està dient que a Girona l'agricultura i la ramaderia són dos motors de l'economia però alhora trobem a faltar alguna al·legoria al mar. 


Fins aquí la primera part d'aquesta interessant entrada on ens agradaria aportar una visió diferent de la nostra ciutat per tal que la propera vegada que passem per la Plaça de Catalunya ens la mirem amb altres ulls.

divendres, 8 de febrer del 2013

LA MONYOS, PERSONA ENTRANYABLE

La Monyos
Amb motiu de l'emissió el proper diumenge 10 de febrer per BTV (22:00h) de la pel·lícula "La Monyos" hem volgut fer una entrada dedicada a un personatge tan popular com estimat. Però qui era la Monyos? Dolors Vega i Massana va néixer a Barcelona l'any 1871 i va treballar com a serventa a una casa d'una rica família barcelonina. Va ser mare soltera d'una nena que va desaparèixer tràgicament. A partir d'aquell moment la seva personalitat es va capgirar i amb la mirada perduda vagava pels carrers malvivint de les almoines que graciosament aconseguia a canvi "d'una cançoneta o un verset". Era fàcil trobar-la als voltants del Raval o al final de les Rambles ja que va viure al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval) fins els darrers dies de la seva vida. 

La Monyos va morir l'any 1940 però el seu record s'ha mantingut viu gràcies a la seva popularitat ja que fins i tot Victoriano Benedicto va escriure una obra de teatre dedicada a ella. 

La Vanguardia, 13 d'octubre de 1922

Tanmateix encara avui dia es pot sentir la dita "ets més popular que la Monyos" o una cançó que el grup de Rudy Ventura li va dedicar "Recordant la Monyos" (podeu sentir-la clicant aquí). 

Els cronistes més prestigiosos de Barcelona (Sempronio, Lluís Permanyer, etc.) també han escrit sobre la seva persona i Manuel Vázquez Montalbán a la seva magnífica obra "Barcelones" la va qualificar com un dels personatges més populars del segle XX "de la fisonomia marginal tolerable de Barcelona".

Per tots aquests motius us convidem a que mireu la pel·lícula no només per les magistrals actuacions de Julieta Serrano (la Monyos) i Claudia Molina (Pepi) sinó perquè de forma emotiva explica una petita gran història de Barcelona.

Els que no pogueu veure la pel·lícula, aquí teniu l'enllaç per a poder gaudir-la en qualsevol moment.