PETIT HOMENATGE ALS TRAMVIES DE BARCELONA

Carrer Dos de Maig, direcció mar

Com una aparició, així vam viure el moment en què passant per la cruïlla dels carrers Dos de Maig i Provença, se'ns va aparèixer un tros de rail de tramvia semisoterrat que es troba enmig de l'asfalt. L'emoció del moment bé es mereixia aturar-nos i fotografiar el que es pot catalogar com a història viva i reivindicada de la ciutat. Estudiant el cas, ens vam trobar amb la grata sorpresa que hi ha molt d'interès a la xarxa que es fa palès per la gran quantitat d'informació publicada sobre els tramvies de Barcelona. En concret i parlant sobre els tramvies que van passar per aquest encreuament, hem trobat un plànol de l'any 1968 on es pot observar que tres línies sovintejaven aquests carrers (els números 37, 49 i 50). Valgui aquesta entrada com un merescut record per totes les persones que van tenir el plaer de gaudir dels tramvies així com pel personal que hi va treballar per fer realitat una pàgina de la nostra història.

Recorregut del tramvia 49

El tramvia 49 a l'encreuament dels carrers
Dos de Maig i Rosselló.
A l'imatge es pot observar la fàbrica Damm

En color blau part del recorregut dels tramvies
 37, 49 i 50. El punt taronja al mig indica el lloc on
es troba el rail.

Últim viatge del tramvia 49
(18 de març de 1971)

EL PRIMER AQUARI DE BARCELONA

Aquesta entrada vol ser un petit homenatge al primer aquari que va tenir Barcelona a l'època de la llunyana Exposició Universal de 1888. No obstant això i segons la magnífica Enciclopèdia de Barcelona (2005), el primer aquari de Barcelona va ser el que es va construir al Passeig de Joan de Borbó de la Barceloneta l'any 1963. No és la nostra intenció crear conflictes però, fent honor a la veritat, creiem que aquesta afirmació no és del tot correcta. És per això que nosaltres volem donar el merescut reconeixement a aquelles persones anònimes que van dedicar tots els seus esforços per tal que Barcelona disposés del primer aquari a l'estat espanyol i no és altre que el de la Ciutadella.

Antic aquari de la Barceloneta i estat actual dels terrenys que ocupava

Fem una mica d'història i comprovem que el primer aquari públic del món es va obrir a Londres l'any 1853 i a continuació Nova York va ser la següent ciutat amb aquest tipus d'instal·lació innovadora que feia les delícies de grans i petits. 

Vista frontal Aquari de la Ciutadella

Vista lateral

En el cas de Barcelona i amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, l'Ajuntament va escollir el Parc de la Ciutadella per a la celebració d'aquest històric esdeveniment. Hem de saber que aquest parc es va construir lentament des de l'any 1872 i la seva missió no era altra que oferir espais verds i de lleure als ciutadans barcelonins que tant de temps van haver de patir la manca de jardins en una ciutat emmurallada i claustrofòbica. És a dir, no hem de confondre la idea que la Ciutadella va ser conseqüència de l'Exposició, sinó més aviat a l'inrevés. L'autor de dissenyar el parc va ser Josep Fontserè i Mestre qui alhora va fer els plànols de la monumental cascada inaugurada al juny del 1881. Als inicis de la seva existosa carrera, un jove Antoni Gaudí va col·laborar com a delineant per a Fontserè i hi ha parts de la cascada que van ser ideades per Gaudí, entre les que es troba l'aquari. Les dimensions de l'habitacle que ocupava eren més aviat reduïdes i de fet ens podem fer una idea si qualsevol dia ens apropem a la Ciutadella (mirar plànol de situació més abaix). Només disposava de set compartiments d'aigua dolça amb peixos autòctons dels rius de Catalunya.  

És difícil trobar informació escrita o gràfica sobre la seva existència. En una publicitat de l'època hem trobat aquesta referència:

El aquarium es el último piso de la cascada, un aliciente mas entre los muchos con que cuenta el Parque de Barcelona. Se pueden ver al alcance de la mano ciprinos y crustáceos. Se ha creado una gruta con sus estalactitas y rocallas como las submarinas

Després de l'Exposició del 1888, l'aquari va estar lligat al Museu de Zoologia, situat al mateix parc de la Ciutadella, però el 1931 el zoo de Barcelona va obrir la nova secció aquaterrària i aquest fet va disminuir l'interès pel nostre aquari fins que la Guerra Civil va donar el cop definitiu cap al seu total abandonament.

Plànol situació de l'Aquarium dins el conjunt de la cascada de la Ciutadella

La darrera restauració del conjunt de la cascada monumental es va finalitzar el 2009 i el resultat es pot resumir en satisfactori però la porta d'accés a l'aquari està tancada amb clau i des de l'exterior es pot observar que les finestres estan tapades per llençols d'obra (novembre de 2012). Segurament s'utilitza com a magatzem. Creiem que el consistori podria plantejar-se que aquest espai històric es pugui recuperar amb una finalitat pública digna del seu honorable passat.

L'ARBRE MÉS VELL DE BARCELONA

L'arbre més vell de Barcelona

Fullejant l'Atles de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2011) podem trobar dades força interessants sobre la nostra ciutat. Cap al final d'aquest voluminós llibre, hi ha un apartat dedicat als arbres d'interès local on apareix una taula de cada exemplar amb les seves característiques i situació. Observant la columna "EDAT" ens va cridar l'atenció l'arbre més vell de tots i que en el moment de catalogar-lo (any 1996) tenia 225 anys. És a dir, actualment té 241anys. Estem parlant d'un exemplar d'ullastre que és la varietat silvestre de l'olivera i que és present a tot el litoral de la Mar Mediterrània. Aquesta dada ens la confirma la pàgina web de parcs i jardins on trobem la fitxa del nostre vell protagonista amb l'any del seu naixement: 1771. La seva situació, al Parc Güell, bé mereix una petita excursió. Cal afegir, com a anècdota de l'ullastre, que a l'antiga Grècia es feien, amb les seves fulles, les corones dels guanyadors de les proves olímpiques. 

Situació de l'arbre més vell de Barcelona

Com que estem parlant d'arbres barcelonins, podem dir que a la nostra ciutat trobem més de 230.000 arbres, majoritàriament plàtans i lledoners. Curiosament, el pla Cerdà preveia plantar plàtans a tot l'Eixample ja que era l'espècie més idònia. Actualment, l'ajuntament els està substituint per altres espècies degut a les malalties que pateixen i les al·lèrgies que provoquen als ciutadans. 

Idea original de zones verdes a l'Eixample

Continuant amb l'atles i fent un cop d'ull al gràfic de la densitat de verd urbà per districtes (m² verd urbà/habitant), veurem que a la cua es troba l'Eixample juntament amb Gràcia i Sant Andreu. Si s'hagués portat a bon terme el pla Cerdà, l'Eixample estaria sens dubte al capdavant ja que tots els interiors d'illa estaven reservats per a parcs i jardins però l'especulació i el nul interès institucional van corrompre la magnífica idea original.

SANTIVERI, EMPRESA BARCELONINA DE CAP A PEUS

Seu de Santiveri a Can Tunis

Seguint el fil d'empreses nascudes a Barcelona, parlarem en aquesta entrada d'una família emprenedora que fa més de 125 anys continua al capdavant del seu sector, els Santiveri. El primer a començar el negoci  va ser Jaime Santiveri qui va introduir els productes dietètics a l'estat espanyol. Tanmateix va aconseguir l'exclusiva en la distribució de la marca americana Kellogg's. La forma en què Jaime Santiveri va conèixer els productes naturals com a base d'una dieta completa i equilibrada va ser totalment fortuïta. Després de contreure la tuberculosi, els metges que l'atenien el van desemparar i no li van donar cap esperança de sobreviure. Hem de recordar que a l'època, aquesta epidèmia era una de les principals causes de mortaldat. Sortosament al senyor Santiveri li van arribar notícies sobre un sanatori a Baviera que seguia un tractament de cura amb un alt índex de recuperacíó. No va dubtar un segon en posar-se a les mans del metge que dirigia aquell sanatori naturista, el doctor Kneipp. Després d'una estada de sis mesos, va tornar a Barcelona totalment sanat i amb ganes de donar a conèixer els productes dietètics que tant benefici li van aportar a la seva salut. Per això va tancar el seu negoci de camiseria que regentava al carrer del Call per a convertir-lo en la primera botiga a l'estat espanyol especialitzada en productes dietètics. Aquest fet va ocórrer l'any 1885.

Carrer del Call, 20

Al principi, la majoria dels productes eren importats des d'Alemanya i per sobre de tots hi va destacar la Malta Kneipp, succedani de cafè amb un gran èxit d'acollida gràcies a la divulgació que es feia pels carrers mitjançant furgons que oferien degustacions als vianants. També es feien degustacions gratuïtes al restaurant Mundial Palace, actual seu de l'Autoritat Portuària de Barcelona que es troba davant les famoses Golondrines. El negoci no deixava de crèixer i es van obrir noves botigues als carrers Balmes, Mallorca, Trafalgar i Sants.

Carrer del Call, 20 (novembre 2012)

Per tal d'obtenir producció pròpia, l'any 1914 es va inaugurar la fàbrica Santiveri al barri de Can Tunis i fins i tot la família s'hi va traslladar a viure. Un fet a destacar va ser la creació de la Colònia Santiveri al costat mateix de la fàbrica ja que els treballadors trobaven dificultat a l'hora de desplaçar-se des del centre de la ciutat. D'aquesta forma es va crear un petit barri a tocar de la fàbrica del que actualment encara es poden visitar les restes als carrers Gabriel Miró i Torres de Marina.

Carrer Gabriel Miró

Cliqueu aqui per a visualitzar vídeo sobre la Colònia Santiveri

La fàbrica continua al seu lloc original i gestionada per la família Santiveri. La seva expansió per la resta de l'estat va incloure centres de producció a Lleida i Peñafiel. Avui dia disposa de 256 punts de venda (entre propis i franquiciats) i des d'aqui volíem donar-la com a exemple d'empresa barcelonina de cap a peus.