Francesc Boix i Campo va néixer a Barcelona l'any 1920. El seu pare era sastre i aficionat a la fotografia. Aquest fet va permetre al Francesc tenir els coneixements per tal de convertir-se en fotògraf professional.
 |
El jove Francesc Boix amb Gregorio López Raimundo
a l'Hotel Colón de Plaça Catalunya durant la Guerra Civil |
En esclatar la Guerra Civil tenia 16 anys i es va vincular a les
Joventuts Socialistes Unificades que tenien la seva seu a l'Hotel Colón de Plaça Catalunya. Fou allà on es va fer retratar vestit de milicià amb l'històric dirigent del
PSUC Gregorio López Raimundo. El seu rastre es va perdre fins acabada la guerra, moment en què s'exilià a França. Quan l'exèrcit alemany envaeix el territori francès, Francesc és detingut i deportat al camp d'extermini de
Mauthausen. Gràcies a la seva afició a la fotografia, fou ordenat per a treballar al laboratori fotogràfic del camp de concentració. La seva astúcia fou la clau per tal de preservar milers de negatius que demostraven la barbàrie feta pels nazis. De fet, Francesc fou l'únic català en declarar durant els
judicis de Nuremberg i Dachau.
 |
| Francesc Boix donant el seu testimoni a Dachau |
Acabada la guerra mundial, resideix a París on va treballar per a diferents publicacions fins que va morir prematurament als 30 anys degut a una malaltia provocada per la seva estada a Mauthausen.
 |
| Placa al carrer Margarit del Poble Sec |
Fins fa pocs dies i de forma resumida, era tot el que se sabia de la vida de Francesc. Però la fortuna lligada a la lloable tasca de la
Comissió de la Dignitat ha fet una descoberta d'un valor incalculable. Durant 74 anys han estat ocults a Perpinyà 1.400 negatius fotogràfics que demostren que Francesc Boix fou l'autor del famós Fons Argelers. Tanmateix, s'ha descobert que Francesc fou el fotògraf destinat l'any 1937 a la 30a Divisió que combatia al front d'Aragó.
Afortunadament, s'està preparant una exposició que donarà a conèixer durant l'any 2014 la part més important del treball fet per aquest barceloní universal.
El cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, ha publicat dos volums titulats "Barcelona Panoràmica, Postals de Lucien Roisin Besnard"que des d'aquí volem recomanar no només pel seu valor documental sinó també per la riquesa de matisos aportats per Lluís Permanyer.
