Avui fa 20 anys que es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona i he escollit aquesta data 20 anys més tard per a fer realitat un somni que feia temps que em ballava pel cap: escriure sobre Barcelona.
Sis anys va trigar la ciutat en canviar radicalment la seva fesonomia entre Octubre de 1986 i Juliol de 1992. Moltes vegades hem sentit la frase "Barcelona vivia d'esquena al mar" i de fet es pot comprovar en aquestes imatges extretes del darrer volum "Història de Barcelona". Tard o d'hora, el canvi d'imatge s'havia de produir així que els Jocs Olímpics van ser el motiu perquè Barcelona sortís d'una etapa caracteritzada pel nul interès de les administracions en humanitzar una zona tan degradada.
Aquesta imatge de la Platja del Somorrostro (aproximadament davant de l'actual Hospital del Mar) dels anys 50 ens pot donar una idea del pobre estat d'higiene i salubritat en què els habitants d'aquest barri van haver de viure durant molts anys. Però d'aquest cas ja ens ocuparem més endavant.
Ara ens centrarem en el tema que ens ocupa i que és la celebració dels Jocs Olímpics a la Ciutat dels Prodigis. Poca cosa nova puc aportar que no s'hagi escrit o analitzat sobre els efectes i conseqüències que aquest fet històric van proporcionar a la ciutat. Només m'agradaria ressaltar el compromís i entusiasme que van demostrar els ciutadans, i en especial els 30.000 voluntaris que van fer possible els millors jocs olímpics de la història fins al 1992.
Políticament caldria destacar la fi del boicot provocat per la guerra freda (Cuba no hi era present des de Moscú'80) i això va afavorir a la competició. Tanmateix, Alemanya participava com a un únic equip després de la reunificació l'any 1990 de les dues Alemanyes. Esportivament, va ser la primera edició en què es va autoritzar la convocatòria de jugadors de la NBA i el Dream Team va presentar un equip que difícilment es tornarà a igualar.
És una tradició que l'equip amfitrió sol guanyar un nombre superior de medalles respecte a la mitjana de les darreres edicions i a Barcelona no hi va haver cap excepció: l'equip nacional va aconseguir 22 medalles (13 d'or) per un pobre balanç de 4 medalles (1 d'or) a Seúl'88. Menció especial la increïble medalla d'or de Fermín Cacho en 1.500 metres i la de bronze de García Chico en salt de perxa.
De moment res més, a partir d'avui i fins el dia 9 d'agost de 2012 (vint anys després de la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona) intentaré aportar més informació relacionada amb aquest esdeveniment que tant ha beneficiat a la nostra ciutat i que ha fet créixer la nostra passió per Barcelona.
