ELS NOMS DE LA PLAÇA REIAL

Projecte de l'escultura dedicada a Ferran el Catòlic

La plaça Reial és lloc de visita obligada tal com podem comprovar a totes les guies turístiques sobre Barcelona. La història d'aquest espai públic ha estat objecte de molts estudis i anàlisis. Nosaltres només volem exposar un aspecte que no està aclarit pel consistori i no és altre que la diferent nomenclatura que ha rebut aquesta plaça al llarg de la seva relativa curta història. 

Si busquem "plaça Reial" a la interessantíssima pàgina web Nomenclàtor dels  carrers de Barcelona trobarem la següent entrada: Construïda en el lloc que ocupava l'antic convent dels caputxins, construït el 1718 i enderrocat el 1848. S'anomenà així perquè Isabel II col·locà la primera pedra del que havia de ser monument a Ferran el Catòlic (no erigit). 

I a la mateixa entrada, comprovarem els noms que ha tingut des de la seva creació: plaza Real des del seu orígen, i plaça Francesc Macià entre 1931 i 1939 per després anomenar-se de nou plaza Real fins acabada la dictadura.

Plànol del 1855 on es llegeix "Plaza de los Capuchinos"

Sense cap ànim de conflicte, ans al contrari, nosaltres no estem d'acord amb aquesta informació. El primer nom que hem trobat abans que el de plaça Reial és el de plaça dels Caputxins en un plànol de l'any 1855. Aquesta afirmació és del tot possible ja que el solar d'aquesta plaça fou ocupat al principi per un convent de frares caputxins.

El segon nom que no apareix a la nomenclatura oficial és el de Plaza Nacional al voltant de l'any 1874. Aquell any es va publicar un tresor de la història de la nostra ciutat anomenat "Bellezas de Barcelona" on es pot comprovar el que diem. Aquesta afirmació és també lògica si pensem en la revolució del 1868 i que va suposar el destronament d'Isabel II.

Pàgina del llibre "Bellezas de Barcelona" on anomena
la plaça Reial com a Plaza Nacional

Així doncs, no queda provat categòricament que la plaça Reial ha tingut dos noms més dels que es coneixen però intentarem demostrar-ho pròximament.

ELS MINUTER DE BARCELONA

Barcelona ha tingut sempre una tradició relacionada amb la fotografia. Des dels inicis d'aquest art menor, la nostra ciutat ha estat centre de producció gràcies a l'establiment d'importants estudis fotogràfics. Per citar uns quants, podem nomenar Foto Eclair, Photo Studio Areñas o l'estudi dels germans Napoleon que estava a les Rambles. 

La tecnologia avançava i el fet de la comercialització de càmeres portàtils va afavorir l'aparició de fotògrafs ambulants als llocs més emblemàtics de Barcelona. S'anomenaven "minuter" i oferien els seus serveis a turistes, mariners o parelles d'enamorats. Tenim constància que el gremi de fotògrafs de Barcelona va enviar una carta a l'alcalde l'any 1920 queixant-se de la incursió d'aquests fotògrafs ambulants en el sector professional. Transcrivim part de la carta:

"... s'instal·len per a certs carrers, plaçes o vies més cèntriques, un veritable aixam d'ambulants fotografs que pagant sols una patent de 3ª classe que sols permet la reventa de postals impreses o en fotografia, estampes i altres grabats similars, emprò no autoritza la confecció de les mateixes, i per lo tant sense cap altre tribut fan fotografies a tot-hom perjudicant aixís en gran manera als que degudament matriculats forment part del Gremi de Fotografs d'aquesta Ciutat."

Els minuter van estar presents a la nostra ciutat fins als principis dels anys 90. Recordem amb especial nostàlgia a la Carme que sempre podíem trobar-la al final de la Rambla, davant del monument a Colom. En una entrevista gairebé al final de la seva carrera professional va confessar que:

Carme, la darrera minuter de Barcelona

"Ja se sap, el jovent d'avui dia no està per aquestes coses. El negoci va de baixa, perquè abans venia molta gent de fora de Barcelona que es feia una foto de record i l'enviava al seu poble. Ara tothom ve a la ciutat sense donar-li més importància i, a més,

ja tenen les seves pròpies càmeres, tant els estrangers com els d'aquí."

Serveixi aquesta entrada com a petit homenatge per a la darrera dels minuter a Barcelona, la Carme.

L'ANTIC MERCAT CENTRAL DEL PEIX

El Mercat Central del Peix al carrer Wellington l'any 1983.

Avui parlarem d'un desaparegut equipament municipal del qual circula molt poca informació per Internet. Tanmateix no queden gaires documents escrits que en parlin del seu passat tot i que va estar actiu durant més de 60 anys. 

Ens referim al Mercat Central del Peix que estava situat al final del carrer Wellington, a tocar de l'estació de França. 

Si donem un cop d'ull a la història d'aquest mercat, trobem que la notícia més antiga ens porta al mercat del Born on s'establí de manera permanent des del 1876. Degut al gran volum de transaccions, el mercat va haver de traslladar-se a unes noves instal·lacions.

Encerclades en vermell les naus de la Galeria de Màquines on s'establí
el Mercat Central del Peix a partir del 1921. La fotografia és del 1928.

El lloc escollit foren les antigues naus que havien estat la "Galeria de Màquines" durant l'Exposició Universal del 1888. Situades al costat del zoo, les naus oferiren un espai més ampli però estaven mal comunicades perquè entre el Port Vell i el mercat hi havia l'estació de França i l'única via d'accés era pel carrer Wellington que en aquella època era una prolongació del carrer Sicília.

Les noves instal·lacions del Mercat Central del Peix
a Mercabarna es van estrenar l'any 1983.

L'any 1957 es va ampliar però un altre cop l'espai va ser insuficient així com les noves instal·lacions. Durant els anys 70 hi van haver diferents campanyes per tal de traslladar el Mercat Central del Peix a Mercabarna. Finalment així va succeir el novembre del 1983 amb gran satisfacció dels majoristes que veien recompensades les seves reivindicacions.

L'ORIGEN DELS DISTRICTES DE BARCELONA

La primera vegada que el Ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovà la divisió administrativa en districtes de la ciutat fou l'any 1878. Era el primer cop que es plantejava la segmentació en districtes de Barcelona. 

Abans d'aquesta data, la ciutat estava dividida en barris o quarters dirigits per un representant municipal amb minses competències governatives. En aquella data, el terme municipal de Barcelona era de petites dimensions perquè limitava amb el carrer Provença pel costat muntanya, amb el carrer Marina pel costat Besòs i Montjuïc pel costat Llobregat. Cal recordar que l'annexió amb Les Corts, Gràcia, Sants, Sant Martí, Sant Andreu i Sant Gervasi no es produí fins el 1897. 

Així doncs, el nucli antic de Barcelona quedava dividit en 10 districtes que al seu torn es fraccionaven en barris. Aquella divisió territorial fou molt semblant a la dels nostres dies. 

Plànol de Barcelona amb la divisió en districtes i barris aprovat per l'ajuntament el 31 d'octubre de 1878

Edificis emblemàtics foren seleccionats per a designar el nom de cada districte mentre que per a la nomenclatura dels barris s'utilitzà noms tradicionals de masies, finques, unitats veïnals o parròquies. Fem un cop d'ull als 10 districtes i als seus barris resultants (els transcrivim tal i com es va fer a l'època, en castellà):

1. DISTRITO DE LA LONJA: la Llotja de Mar està situada al Pla de Palau i a l'època era un important centre d'activitats econòmiques degut a la proximitat del port i de la Duana (situada al Govern Civil). La Sala de Contractacions d'estil gòtic destaca per sobre de la resta d'estàncies d'aquest edifici neoclàssic. Fins el 1994 fou la seu de la Borsa de Barcelona. 

• Barrio 1º del Banco
• Barrio 2º de la Merced
• Barrio 3º de los Encantes
• Barrio 4º de S. Justo
• Barrio 5º de la Trinidad

2. DISTRITO DEL BORNE: el Mercat del Born fou obert al públic l'any 1876 i als seus inicis era un mercat minorista dirigit als veïns del barri però no fou fins el 1921 que es convertí en mercat de fruites i verdures a l'engròs. El 1971 va tancar definitivament per a traslladar-se a Mercabarna.

• Barrio 1º de la Aduana
• Barrio 2º de Sª Maria
• Barrio 3º de la Seca
• Barrio 4º del Parque

3. DISTRITO DE LA BARCELONETA: aquest barri mariner va acollir els habitants que havien estat expulsats de les seves vivendes per tal de construir-hi a sobre la fortalesa de la Ciutadella. Per aquest motiu, la planta urbanística del barri és uniforme.

• Barrio 1º de S. Miguel
• Barrio 2º de los Gasometros
• Barrio 3º de S. Juan
• Barrio 4º de la Concordia
• Barrio 5º del Varadero

4. DISTRITO DE LA AUDIENCIA: la Reial Audiència era un òrgan judicial lligat al poder reial que tenia la seva seu dins el complexe del Palau Reial Major, és a dir, a l'actual Plaça del Rei.

• Barrio 1º del Pino
• Barrio 2º del Fomento
• Barrio 3º de Sª Ana
• Barrio 4º de Junqueras
• Barrio 5º de la Catedral
• Barrio 6º de la Diputacion

5. DISTRITO DEL INSTITUTO: l'Instituto de 1ª y 2ª Enseñanza era l'única escola pública de Barcelona i era un edifici de grans dimensions que ocupava l'illa entre Ronda Sant Pere, Ausiàs Marc, Bruc i Bailèn. Tot i això, l'educació en aquells anys estava reservat als infants de les classes benestants ja que els d'origen obrer, la majoria, treballaven en condicions infrahumanes.

• Barrio 1º de S. Pedro
• Barrio 2º de los Agonizantes
• Barrio 3º de la Biblioteca
• Barrio 4º de Sª Catalina
• Barrio 5º de la Puerta Nueva
• Barrio 6º del Bogatell

6. DISTRITO DE LA CONCEPCION: l'església de la Concepció és un temple d'estil gòtic a l'interior que fou traslladat pedra per pedra des de la seva ubicació original al Carrer Jonqueres (entre Plaça Urquinaona i Via Laietana). 

• Barrio 1º del Prado
• Barrio 2º de la Enseñanza
• Barrio 3º de las Salesas
• Barrio 4º de Tetuan

7. DISTRITO DE ATARAZANAS: les Drassanes Reials és un edifici que sortosament ha arribat als nostres dies i ens recorda la preeminència naval que tingué la corona catalanoaragonesa durant l'Edat Mitjana.

• Barrio 1º de Sª Mónica
• Barrio 2º del Teatro
• Barrio 3º del Liceo
• Barrio 4º de S. Pablo
• Barrio 5º de las Huertas

8. DISTRITO DEL HOSPITAL: l'Hospital de la Santa Creu fou l'hospital general de Barcelona fins l'any 1926. Actualment a les seves dependències es troba, entre d'altres, la seu de la Biblioteca de Catalunya. El seu bonic claustre mereix una visita.

• Barrio 1º de S. Agustín
• Barrio 2º de la Carcel
• Barrio 3º de las Escuelas Pias
• Barrio 4º de S. Lázaro
• Barrio 5º de la Convalecencia

9. DISTRITO DE LA UNIVERSIDAD: l'edifici de la Universitat s'acabà de construir l'any 1882 després del seu trasllat des de la Rambla dels Estudis.

• Barrio 1º de Belen
• Barrio 2º de Pelayo
• Barrio 3º del Hospital Militar
• Barrio 4º del Padró
• Barrio 5º de Ronda de S. Antonio
• Barrio 6º de Muntaner
• Barrio 7º de Balmes

10. DISTRITO DE HOSTAFRANCHS: el camí que sortia del portal de Sant Antoni es dirigia cap a Madrid i és l'actual Creu Coberta. Els qui arribaven tard a Barcelona i es trobaven la porta de la muralla tancada havien de fer nit a l'hostal situat en aquest camí, també conegut com Hostafrancs.

• Barrio 1º de las Canteras
• Barrio 2º del Angel
• Barrio 3º de la Cruz Cubierta
• Barrio 4º de Rocafort
• Barrio 5º de Arrepentidas
• Barrio 6º del Parlamento

Quan passegeu per Ciutat Vella trobareu moltes plaques de carrers que donen informació sobre el districte i el barri al qual pertanyien. Són vestigis que ens parlen del seu passat. Confiem que els consistoris futurs preservin aquests trossets d'història de la nostra Barcelona.

EL FANAL SOLITARI DE CANALETES

Al principi de les Rambles de Canaletes hi ha un element urbà que resulta invisible per a la majoria de barcelonins degut a la seva ubicació. Parlem del fanal que de nit il·lumina i convida als passejants a submergir-se al carrer més famós de Barcelona arreu del món. 

De tots els ornaments que hi ha a les Rambles, és l'únic que es troba ben bé al mig del passeig, tot i que no fa nosa perquè la seva situació, a l'extrem de la Rambla de Canaletes, no destorba als vianants. 

Ubicació original del Fanal de Canaletes

La seva història és curiosa i té a veure amb la urbanització de la Plaça de Catalunya. Resulta que el prestigiós Puig i Cadafalch va guanyar un concurs públic per a la urbanització de Plaça Catalunya. Aquest projecte va quedar aturat i definitivament rebutjat després del cop d'estat de Primo de Rivera l'any 1923.

Finalment la urbanització de la Plaça Catalunya fou adjudicada a Francesc de Paula Nebot. No obstant, el concurs guanyat per Puig i Cadafalch contemplava la realització de vuit fanals que se situarien a les quatre entrades de la plaça i que foren adjudicats a l'empresa Biosca & Botey. Aquesta empresa barcelonina ja havia construït un dels vuit fanals quan es va anul·lar el projecte de Puig i Cadafalch.

Projecte original de Puig i Cadafalch de la Plaça de Catalunya on es veuen 4 dels 8 fanals projectats

Així doncs, el consistori es va trobar amb la problemàtica d'on ubicar aquest fanal.  La solució, gens menyspreable, fou emplaçar-lo al principi de les Rambles.

Allà es troba el protagonista d'aquesta entrada des de l'any 1928.

500 ANYS DE LA PLAÇA DE LA LLANA

Un dels nostres racons favorits del barri de Santa Caterina és l'encisadora Plaça de Llana. El primer que crida l'atenció és la seva forma, gens semblant a la típica plaça rectangular, ja que vista zenitalment ens recorda la figura d'un embut.

Plànol de situació de la Plaça de la Llana. Aquesta fotografia està presa a finals dels anys 90.
Podeu comprovar el solar del Mercat de Santa Caterina que estava en obres.

Hem de tenir en compte que la Barcelona Medieval, és a dir l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans espais per a utilitzar-los com a mercats on comprar tota mena de mercaderies. En aquesta plaça només es comercialitzava amb llana. Consultant les fonts documentals, tenim notícia que com a mínim aquest mercat ja existia l'any 1513, és a dir, aquesta plaça té 500 o més anys d'antiguitat. 

Imatge actual de la Plaça de la Llana (estiu 2013)

Realment l'espai és reduït i hom s'imagina la intensa activitat durant els dies de mercat. Recordem que la indústria tèxtil sempre ha estat un sector fonamental en l'economia catalana i més concretament en el proper barri de Sant Pere on s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb aquest sector. 

Els temps moderns van portar un canvi total en el sistema de comercialitzar la llana i els centres productius es van desplaçar principalment al Vallès Occidental. No sabem exactament la data que aquest mercat va deixar de funcionar però segurament seria durant la primera meitat del segle XIX pels motius que acabem d'exposar. 

Plaça de la Llana. Principis anys 70
(Es pot veure el rètol de Camisería Ferrer i a
l'esquerra l'entrada a la Farmàcia Cases)

Tot i això, l'activitat comercial en aquest espai públic sempre ha estat present perquè aquí hi conflueixen diferents carrers (Bòria, Corders, Semoleres, Boquer i Pou de la Cadena) d'un barri amb una densitat de població molt alta. Prova d'això és un cens de comerços que hem aconseguit de l'any 1966 situats a la Plaça de la Llana (numerats pel número assignat a l'edifici. En total la plaça té 24 edificis numerats):

• Número 1: Forn de pa La Llana (encara existeix)
• Número 1 bis: Droguería Martí
• Número 2: Rápido Suárez (encara existeix)
• Número 3: Vicente Martínez-Joyero
• Número 4: Géneros de punto Rafael Rubín
• Número 5: La Cuna de Oro (encara existeix però ha canviat d'activitat)
• Número 6: Calzados Marimón
• Número 8: Francisca Navarro-Lámparas
• Número 9: Camisería Ferrer
• Número 9 bis: Bar Arlequín
• Número 10: Camisería Ferrer
• Número 10 bis: Comestibles F.Royo
• Número 11: Farmacia J. Cases Puchades (encara existeix amb el nom de Cases Parés)
• Número 13: Granja Enriqueta
• Número 15: Sastrería y Camisería F. Barba "El Negrito"
• Número 16: Mercería Casañé
• Número 17: Aceites y Jabones A. Cervera
• Número 18: J. Bertrán Forns-Fajas, corsés y sostenes
• Número 19: Comercial Oliveres
• Número 20: Ultramarinos Vda. Vallés (el local encara existeix però està tancat)
• Número 22: Ramón Ciuró-Fajas, corsés y sostenes
• Número 23: Ramón Vandellós-Vinos y Licores
• Número 24: Casa Pepita-Bordados

Farmàcia Cases Parés.
Negoci familiar des del 1864

De la llista anterior hi ha encara comerços que estan funcionant i els seus titulars ens han rebut amb molta amabilitat quan ens hem interessat en el seu passat. Particularment volem agrair al senyor Suárez de "Rápido Suárez" per la seva fàcil i cordial conversa. Si us deixeu caure qualsevol dia per la plaça no dubteu en entrar-hi i preguntar-li sobre la història d'aquesta plaça ja que gratament us atendrà. De fet, el seu negoci està obert des del 1962.

El senyor Suárez treballant al seu local "Rápido Suárez"

Valgui aquesta entrada com a homenatge per a totes les persones que han aportat la seva vida personal i professional de forma anònima per a formar part de la història d'aquest meravellós racó de la nostra ciutat.

LA SECCIÓ MARÍTIMA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 1888

Enguany es compleixen 125 anys de la celebració de l'Exposició Universal del 1888 i nosaltres ho hem volgut commemorar amb aquesta entrada i la que en el seu dia vam fer sobre l'Arc de Triomf.

El cas que exposem avui no és gaire conegut i tampoc circula molta informació per internet. Per les seves característiques, la Secció Marítima va ser situada fora del recinte del Parc de la Ciutadella. Concretament entre les platges de la Barceloneta i la del Somorrostro. 

La Secció Marítima sobre el plànol general de l'Exposició, encerclada en vermell

No obstant això, els visitants podien salvar l'obstacle de les vies del tren mitjançant una passarel·la de grans dimensions que comunicava la Ciutadella amb la platja.

Passarel·la que comunicava la Ciutadella amb la Secció Marítima

Tanmateix, no en queda cap resta ni de la passarel·la ni dels edificis que conformaven la Secció Marítima on es van exposar principalment materials lligats a la pesca i la navegació. Allà es podia trobar els pavellons d'Enginyeria militar i material de guerra, el de construccions navals, el de piscicultura, el de material de salvament i navegació, el de pesca i el d'hidrografia d'instal·lacions flotants. Però d'entre tots, destacava el pavelló de la Companyia Transatlàntica i el seu far construït amb carbó de les mines del Rif.

Pavelló de la Companyia Transatlàntica

Podem afirmar que la Secció Marítima va tenir un gran èxit popular, especialment els mesos d'estiu. Un dels responsables d'aquest èxit foren les instal·lacions d'esbarjo construïdes a primera línia de platja amb una gran terrassa on poder prendre refrigeris mentre la suau brisa del mar acariciava els visitants aixoplugats sota un gran tendal.

Zona d'esbarjo de la Zona Marítima

Disposem de les dades econòmiques del cost que va representar la construcció dels diferents edificis de l'exposició i ens sobta comprovar que, per exemple, l'Arc de Triomf va costar 100.000 pessetes mentre que la passarel·la de la Marítima va tenir un cost de 200.000 pessetes.

Pavelló d'Instal·lacions Marítimes

Aprofitant l'avinentesa d'aquesta entrada, volem posar de manifest la nostra disconformitat en la gestió i manteniment d'alguns edificis de l'Exposició del 1888 que sortosament ens han arribat fins als nostres dies però que les autoritats municipals sembla que els donin l'esquena. Estem parlant primer de l'Hivernacle que està completament abandonat des de fa 6 anys. Tanmateix el Museu Martorell fa més de dos anys que resta tancat, el mateix temps que el Castell dels Tres Dragons (antic Museu de Zoologia) va esdevenir Laboratori de Natura quan es podria haver dedicat a biblioteca municipal, tant necessària en aquesta part de la ciutat.