L'ORIGEN DELS DISTRICTES DE BARCELONA

La primera vegada que el Ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovà la divisió administrativa en districtes de la ciutat fou l'any 1878. Era el primer cop que es plantejava la segmentació en districtes de Barcelona. 

Abans d'aquesta data, la ciutat estava dividida en barris o quarters dirigits per un representant municipal amb minses competències governatives. En aquella data, el terme municipal de Barcelona era de petites dimensions perquè limitava amb el carrer Provença pel costat muntanya, amb el carrer Marina pel costat Besòs i Montjuïc pel costat Llobregat. Cal recordar que l'annexió amb Les Corts, Gràcia, Sants, Sant Martí, Sant Andreu i Sant Gervasi no es produí fins el 1897. 

Així doncs, el nucli antic de Barcelona quedava dividit en 10 districtes que al seu torn es fraccionaven en barris. Aquella divisió territorial fou molt semblant a la dels nostres dies. 

Plànol de Barcelona amb la divisió en districtes i barris aprovat per l'ajuntament el 31 d'octubre de 1878

Edificis emblemàtics foren seleccionats per a designar el nom de cada districte mentre que per a la nomenclatura dels barris s'utilitzà noms tradicionals de masies, finques, unitats veïnals o parròquies. Fem un cop d'ull als 10 districtes i als seus barris resultants (els transcrivim tal i com es va fer a l'època, en castellà):

1. DISTRITO DE LA LONJA: la Llotja de Mar està situada al Pla de Palau i a l'època era un important centre d'activitats econòmiques degut a la proximitat del port i de la Duana (situada al Govern Civil). La Sala de Contractacions d'estil gòtic destaca per sobre de la resta d'estàncies d'aquest edifici neoclàssic. Fins el 1994 fou la seu de la Borsa de Barcelona. 

• Barrio 1º del Banco
• Barrio 2º de la Merced
• Barrio 3º de los Encantes
• Barrio 4º de S. Justo
• Barrio 5º de la Trinidad

2. DISTRITO DEL BORNE: el Mercat del Born fou obert al públic l'any 1876 i als seus inicis era un mercat minorista dirigit als veïns del barri però no fou fins el 1921 que es convertí en mercat de fruites i verdures a l'engròs. El 1971 va tancar definitivament per a traslladar-se a Mercabarna.

• Barrio 1º de la Aduana
• Barrio 2º de Sª Maria
• Barrio 3º de la Seca
• Barrio 4º del Parque

3. DISTRITO DE LA BARCELONETA: aquest barri mariner va acollir els habitants que havien estat expulsats de les seves vivendes per tal de construir-hi a sobre la fortalesa de la Ciutadella. Per aquest motiu, la planta urbanística del barri és uniforme.

• Barrio 1º de S. Miguel
• Barrio 2º de los Gasometros
• Barrio 3º de S. Juan
• Barrio 4º de la Concordia
• Barrio 5º del Varadero

4. DISTRITO DE LA AUDIENCIA: la Reial Audiència era un òrgan judicial lligat al poder reial que tenia la seva seu dins el complexe del Palau Reial Major, és a dir, a l'actual Plaça del Rei.

• Barrio 1º del Pino
• Barrio 2º del Fomento
• Barrio 3º de Sª Ana
• Barrio 4º de Junqueras
• Barrio 5º de la Catedral
• Barrio 6º de la Diputacion

5. DISTRITO DEL INSTITUTO: l'Instituto de 1ª y 2ª Enseñanza era l'única escola pública de Barcelona i era un edifici de grans dimensions que ocupava l'illa entre Ronda Sant Pere, Ausiàs Marc, Bruc i Bailèn. Tot i això, l'educació en aquells anys estava reservat als infants de les classes benestants ja que els d'origen obrer, la majoria, treballaven en condicions infrahumanes.

• Barrio 1º de S. Pedro
• Barrio 2º de los Agonizantes
• Barrio 3º de la Biblioteca
• Barrio 4º de Sª Catalina
• Barrio 5º de la Puerta Nueva
• Barrio 6º del Bogatell

6. DISTRITO DE LA CONCEPCION: l'església de la Concepció és un temple d'estil gòtic a l'interior que fou traslladat pedra per pedra des de la seva ubicació original al Carrer Jonqueres (entre Plaça Urquinaona i Via Laietana). 

• Barrio 1º del Prado
• Barrio 2º de la Enseñanza
• Barrio 3º de las Salesas
• Barrio 4º de Tetuan

7. DISTRITO DE ATARAZANAS: les Drassanes Reials és un edifici que sortosament ha arribat als nostres dies i ens recorda la preeminència naval que tingué la corona catalanoaragonesa durant l'Edat Mitjana.

• Barrio 1º de Sª Mónica
• Barrio 2º del Teatro
• Barrio 3º del Liceo
• Barrio 4º de S. Pablo
• Barrio 5º de las Huertas

8. DISTRITO DEL HOSPITAL: l'Hospital de la Santa Creu fou l'hospital general de Barcelona fins l'any 1926. Actualment a les seves dependències es troba, entre d'altres, la seu de la Biblioteca de Catalunya. El seu bonic claustre mereix una visita.

• Barrio 1º de S. Agustín
• Barrio 2º de la Carcel
• Barrio 3º de las Escuelas Pias
• Barrio 4º de S. Lázaro
• Barrio 5º de la Convalecencia

9. DISTRITO DE LA UNIVERSIDAD: l'edifici de la Universitat s'acabà de construir l'any 1882 després del seu trasllat des de la Rambla dels Estudis.

• Barrio 1º de Belen
• Barrio 2º de Pelayo
• Barrio 3º del Hospital Militar
• Barrio 4º del Padró
• Barrio 5º de Ronda de S. Antonio
• Barrio 6º de Muntaner
• Barrio 7º de Balmes

10. DISTRITO DE HOSTAFRANCHS: el camí que sortia del portal de Sant Antoni es dirigia cap a Madrid i és l'actual Creu Coberta. Els qui arribaven tard a Barcelona i es trobaven la porta de la muralla tancada havien de fer nit a l'hostal situat en aquest camí, també conegut com Hostafrancs.

• Barrio 1º de las Canteras
• Barrio 2º del Angel
• Barrio 3º de la Cruz Cubierta
• Barrio 4º de Rocafort
• Barrio 5º de Arrepentidas
• Barrio 6º del Parlamento

Quan passegeu per Ciutat Vella trobareu moltes plaques de carrers que donen informació sobre el districte i el barri al qual pertanyien. Són vestigis que ens parlen del seu passat. Confiem que els consistoris futurs preservin aquests trossets d'història de la nostra Barcelona.

EL FANAL SOLITARI DE CANALETES

Al principi de les Rambles de Canaletes hi ha un element urbà que resulta invisible per a la majoria de barcelonins degut a la seva ubicació. Parlem del fanal que de nit il·lumina i convida als passejants a submergir-se al carrer més famós de Barcelona arreu del món. 

De tots els ornaments que hi ha a les Rambles, és l'únic que es troba ben bé al mig del passeig, tot i que no fa nosa perquè la seva situació, a l'extrem de la Rambla de Canaletes, no destorba als vianants. 

Ubicació original del Fanal de Canaletes

La seva història és curiosa i té a veure amb la urbanització de la Plaça de Catalunya. Resulta que el prestigiós Puig i Cadafalch va guanyar un concurs públic per a la urbanització de Plaça Catalunya. Aquest projecte va quedar aturat i definitivament rebutjat després del cop d'estat de Primo de Rivera l'any 1923.

Finalment la urbanització de la Plaça Catalunya fou adjudicada a Francesc de Paula Nebot. No obstant, el concurs guanyat per Puig i Cadafalch contemplava la realització de vuit fanals que se situarien a les quatre entrades de la plaça i que foren adjudicats a l'empresa Biosca & Botey. Aquesta empresa barcelonina ja havia construït un dels vuit fanals quan es va anul·lar el projecte de Puig i Cadafalch.

Projecte original de Puig i Cadafalch de la Plaça de Catalunya on es veuen 4 dels 8 fanals projectats

Així doncs, el consistori es va trobar amb la problemàtica d'on ubicar aquest fanal.  La solució, gens menyspreable, fou emplaçar-lo al principi de les Rambles.

Allà es troba el protagonista d'aquesta entrada des de l'any 1928.

500 ANYS DE LA PLAÇA DE LA LLANA

Un dels nostres racons favorits del barri de Santa Caterina és l'encisadora Plaça de Llana. El primer que crida l'atenció és la seva forma, gens semblant a la típica plaça rectangular, ja que vista zenitalment ens recorda la figura d'un embut.

Plànol de situació de la Plaça de la Llana. Aquesta fotografia està presa a finals dels anys 90.
Podeu comprovar el solar del Mercat de Santa Caterina que estava en obres.

Hem de tenir en compte que la Barcelona Medieval, és a dir l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans espais per a utilitzar-los com a mercats on comprar tota mena de mercaderies. En aquesta plaça només es comercialitzava amb llana. Consultant les fonts documentals, tenim notícia que com a mínim aquest mercat ja existia l'any 1513, és a dir, aquesta plaça té 500 o més anys d'antiguitat. 

Imatge actual de la Plaça de la Llana (estiu 2013)

Realment l'espai és reduït i hom s'imagina la intensa activitat durant els dies de mercat. Recordem que la indústria tèxtil sempre ha estat un sector fonamental en l'economia catalana i més concretament en el proper barri de Sant Pere on s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb aquest sector. 

Els temps moderns van portar un canvi total en el sistema de comercialitzar la llana i els centres productius es van desplaçar principalment al Vallès Occidental. No sabem exactament la data que aquest mercat va deixar de funcionar però segurament seria durant la primera meitat del segle XIX pels motius que acabem d'exposar. 

Plaça de la Llana. Principis anys 70
(Es pot veure el rètol de Camisería Ferrer i a
l'esquerra l'entrada a la Farmàcia Cases)

Tot i això, l'activitat comercial en aquest espai públic sempre ha estat present perquè aquí hi conflueixen diferents carrers (Bòria, Corders, Semoleres, Boquer i Pou de la Cadena) d'un barri amb una densitat de població molt alta. Prova d'això és un cens de comerços que hem aconseguit de l'any 1966 situats a la Plaça de la Llana (numerats pel número assignat a l'edifici. En total la plaça té 24 edificis numerats):

• Número 1: Forn de pa La Llana (encara existeix)
• Número 1 bis: Droguería Martí
• Número 2: Rápido Suárez (encara existeix)
• Número 3: Vicente Martínez-Joyero
• Número 4: Géneros de punto Rafael Rubín
• Número 5: La Cuna de Oro (encara existeix però ha canviat d'activitat)
• Número 6: Calzados Marimón
• Número 8: Francisca Navarro-Lámparas
• Número 9: Camisería Ferrer
• Número 9 bis: Bar Arlequín
• Número 10: Camisería Ferrer
• Número 10 bis: Comestibles F.Royo
• Número 11: Farmacia J. Cases Puchades (encara existeix amb el nom de Cases Parés)
• Número 13: Granja Enriqueta
• Número 15: Sastrería y Camisería F. Barba "El Negrito"
• Número 16: Mercería Casañé
• Número 17: Aceites y Jabones A. Cervera
• Número 18: J. Bertrán Forns-Fajas, corsés y sostenes
• Número 19: Comercial Oliveres
• Número 20: Ultramarinos Vda. Vallés (el local encara existeix però està tancat)
• Número 22: Ramón Ciuró-Fajas, corsés y sostenes
• Número 23: Ramón Vandellós-Vinos y Licores
• Número 24: Casa Pepita-Bordados

Farmàcia Cases Parés.
Negoci familiar des del 1864

De la llista anterior hi ha encara comerços que estan funcionant i els seus titulars ens han rebut amb molta amabilitat quan ens hem interessat en el seu passat. Particularment volem agrair al senyor Suárez de "Rápido Suárez" per la seva fàcil i cordial conversa. Si us deixeu caure qualsevol dia per la plaça no dubteu en entrar-hi i preguntar-li sobre la història d'aquesta plaça ja que gratament us atendrà. De fet, el seu negoci està obert des del 1962.

El senyor Suárez treballant al seu local "Rápido Suárez"

Valgui aquesta entrada com a homenatge per a totes les persones que han aportat la seva vida personal i professional de forma anònima per a formar part de la història d'aquest meravellós racó de la nostra ciutat.

LA SECCIÓ MARÍTIMA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 1888

Enguany es compleixen 125 anys de la celebració de l'Exposició Universal del 1888 i nosaltres ho hem volgut commemorar amb aquesta entrada i la que en el seu dia vam fer sobre l'Arc de Triomf.

El cas que exposem avui no és gaire conegut i tampoc circula molta informació per internet. Per les seves característiques, la Secció Marítima va ser situada fora del recinte del Parc de la Ciutadella. Concretament entre les platges de la Barceloneta i la del Somorrostro. 

La Secció Marítima sobre el plànol general de l'Exposició, encerclada en vermell

No obstant això, els visitants podien salvar l'obstacle de les vies del tren mitjançant una passarel·la de grans dimensions que comunicava la Ciutadella amb la platja.

Passarel·la que comunicava la Ciutadella amb la Secció Marítima

Tanmateix, no en queda cap resta ni de la passarel·la ni dels edificis que conformaven la Secció Marítima on es van exposar principalment materials lligats a la pesca i la navegació. Allà es podia trobar els pavellons d'Enginyeria militar i material de guerra, el de construccions navals, el de piscicultura, el de material de salvament i navegació, el de pesca i el d'hidrografia d'instal·lacions flotants. Però d'entre tots, destacava el pavelló de la Companyia Transatlàntica i el seu far construït amb carbó de les mines del Rif.

Pavelló de la Companyia Transatlàntica

Podem afirmar que la Secció Marítima va tenir un gran èxit popular, especialment els mesos d'estiu. Un dels responsables d'aquest èxit foren les instal·lacions d'esbarjo construïdes a primera línia de platja amb una gran terrassa on poder prendre refrigeris mentre la suau brisa del mar acariciava els visitants aixoplugats sota un gran tendal.

Zona d'esbarjo de la Zona Marítima

Disposem de les dades econòmiques del cost que va representar la construcció dels diferents edificis de l'exposició i ens sobta comprovar que, per exemple, l'Arc de Triomf va costar 100.000 pessetes mentre que la passarel·la de la Marítima va tenir un cost de 200.000 pessetes.

Pavelló d'Instal·lacions Marítimes

Aprofitant l'avinentesa d'aquesta entrada, volem posar de manifest la nostra disconformitat en la gestió i manteniment d'alguns edificis de l'Exposició del 1888 que sortosament ens han arribat fins als nostres dies però que les autoritats municipals sembla que els donin l'esquena. Estem parlant primer de l'Hivernacle que està completament abandonat des de fa 6 anys. Tanmateix el Museu Martorell fa més de dos anys que resta tancat, el mateix temps que el Castell dels Tres Dragons (antic Museu de Zoologia) va esdevenir Laboratori de Natura quan es podria haver dedicat a biblioteca municipal, tant necessària en aquesta part de la ciutat.

RACIONALISME ARQUITECTÒNIC A BARCELONA

El president Macià contemplant una maqueta de la Casa Bloc

Des del punt de vista arquitectònic, Barcelona és coneguda internacionalment pels seus monuments d'estil Gòtic Català així com per les seves obres mestres del Modernisme. Però també a Barcelona trobem altres corrents artístics que no són tan coneguts i que mereixen uns instants de la nostra atenció. 

En el cas que volem presentar, el Racionalisme Arquitectònic fou una manifestació arquitectònica que tingué una curta durada de vida ja que només es va desenvolupar en el període d'entreguerres del segle passat, és a dir entre el 1918 i el 1939. 

Així doncs, fou un moviment coetani al Noucentisme i a d'altres expressions avantguardistes. Però centrem-nos primer en el significat de Racionalisme. De forma resumida, fou un corrent innovador que, aprofitant les noves tecnologies aplicades a la construcció, dissenya els edificis a la mida de les persones fugint d'ornaments i decoracions internes i externes per tal que l'edifici simplement compleixi la seva funció de vivenda, hospital, etc. Hem de pensar que fou una manifestació artística totalment impactant per la seva simplesa de línies doncs fins aleshores els ciutadans estaven acostumats a veure edificis d'estils tan diversos com el Modernisme i les seves línies corbes o el Neoclassicisme que reprenia els cànons de l'art grec i romà.

Pavelló alemany de l'Exposició Internacional del 1929
de Mies van der Rohe a Montjuïc
(reconstrucció feta el 1986)

A nivell europeu hi ha algunes figures cabdals que van difondre el Racionalisme com a nou corrent arquitectònic: Le Corbusier, Mies van der Rohe o el barceloní Josep Lluís Sert. 

Aquest darrer va fundar amb d'altres companys de professió el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) l'any 1929 a Barcelona. Aquesta associació d'arquitectes va deixar la seva empremta especialment a la nostra ciutat. 

Dispensari Antituberculós

Les principals obres que podem contemplar del Racionalisme són el Pavelló alemany a Montjuïc de Mies van der Rohe, el Dispensari Antituberculós de Sert, Subirana i Torres Clavé situat al Passatge Sant Bernat (a prop de la Plaça Universitat) considerat com a obra mestra de l'arquitectura contemporània o la Casa Bloc del Passeig Torras i Bages de Sant Andreu (recomanem la seva vista clicant aquí). 

Desgraciadament la dictadura franquista va posar fre a qualsevol moviment avantguardista durant els següents anys un cop finalitzada la Guerra Civil. 

DIPÒSIT DE LES AIGÜES DEL PARC DE LA CIUTADELLA

Exterior del Dipòsit de les Aigües de la Ciutadella

Dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 que encara sobreviuen, n'hi ha un que destaca per ser un autèntic enginy de l'arquitectura.

La seva ubicació, fora del recinte del Parc de la Ciutadella, fa que passi per alt a la majoria de ciutadans. Parlem del Dipòsit de les Aigües situat a la cruïlla entre els carrers Wellington i Llull.

Plànol de situació del Dipòsit de les Aigües,
encerclat en vermell

La seva funció fou la de proveir el suficient cabdal d'aigua a la Cascada així com donar servei al sistema de regadiu dels jardins del parc. 

La sorprenent estructura interna de l'edifici ens fa pensar en una obra a l'estil de la Roma Imperial.  L'arquitecte encarregat de la seva construcció fou Josep Fontserè i Mestre qui alhora va ser el responsable de la urbanització del parc de la Ciutadella. Com a anècdota, un jove Gaudí va ser l'encarregat de fer el càlcul estàtic de l'edifici i dels elements de suport. 

La inauguració del dipòsit es va fer l'any 1880 i tenia una capacitat per a 15.000 metres cúbics d'aigua.

Vista de la piscina superior

Un cop finalitzada la seva funció, es va convertir en asil per a gent gran entre els anys 1896 i 1977. 

No va ser fins el 1999 quan va començar a funcionar com a biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra gràcies a una fantàstica reconversió de l'espai interior. Això li ha valgut enguany el guardó de ser una de les 50 més increïbles biblioteques universitàries arreu del món. 

El fet de ser espai públic, ens dóna l'oportunitat de poder visitar-la lliurement i gaudir d'aquesta meravellosa "catedral laica premodernista" segons la va descriure Lluís Permanyer.

Interior del dipòsit abans de convertir-se en biblioteca (any 1988)

Interior del dipòsit amb el seu ús actual
com a biblioteca de la UPF

Interior del dipòsit amb el seu ús actual
com a biblioteca de la UPF

ROISIN, FOTÒGRAF DE BARCELONA

Lucien Roisin

Lucien Roisin va nèixer a París l'any 1876 i va treballar com a fotògraf professional al barri de Montmartre.

La Casa de la Postal situada a la Rambla Santa Mònica

A finals del segle XIX, un editor barceloní, Àngel Beltran, li ofereix un contracte de treball com a fotògraf per tres anys. Per aquest motiu, Roisin es trasllada a Barcelona per a començar una nova vida.

Un cop finalitzat el contracte, decideix obrir el seu propi negoci per tal de comercialitzar les seves fotografies convertides en postals. Recordem que en aquella època les postals estaven de moda i era un souvenir molt comú entre els visitants nacionals i internacionals. No va poder escollir un lloc millor que al final de les Rambles, a tocar del monument a Colom. Allà va llogar un local que popularment fou conegut amb el nom de "La Casa de la Postal".

La seva càmera professional, segons diuen comprada als mateixos germans Lumière, li va permetre obtenir panoràmiques de gran qualitat de la Barcelona del primer terç del segle XX.

Hivern al Parc de la Ciutadella. Primer terç del segle XX

El cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, ha publicat dos volums titulats "Barcelona Panoràmica, Postals de Lucien Roisin Besnard"que des d'aquí volem recomanar no només pel seu valor documental sinó també per la riquesa de matisos aportats per Lluís Permanyer.

No està clar el lloc on va morir Roisin l'any 1943, París o Barcelona, però gràcies al seu llegat, Roisin sempre serà recordat com el "fotògraf de Barcelona".

Fotografia feta des del Tibidabo l'any de l'Exposició Internacional (1929)

La Casa de la Postal a la foto de l'esquerra durant la Guerra Civil en què fou saquejada. A la dreta, estat actual del local (agost 2013)