Exterior del Dipòsit de les Aigües de la Ciutadella |
Dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 que encara sobreviuen, n'hi ha un que destaca per ser un autèntic enginy de l'arquitectura.
La seva ubicació, fora del recinte del Parc de la Ciutadella, fa que passi per alt a la majoria de ciutadans. Parlem del Dipòsit de les Aigües situat a la cruïlla entre els carrers Wellington i Llull.
Plànol de situació del Dipòsit de les Aigües, encerclat en vermell |
La seva funció fou la de proveir el suficient cabdal d'aigua a la Cascada així com donar servei al sistema de regadiu dels jardins del parc.
La sorprenent estructura interna de l'edifici ens fa pensar en una obra a l'estil de la Roma Imperial. L'arquitecte encarregat de la seva construcció fou Josep Fontserè i Mestre qui alhora va ser el responsable de la urbanització del parc de la Ciutadella. Com a anècdota, un jove Gaudí va ser l'encarregat de fer el càlcul estàtic de l'edifici i dels elements de suport.
La inauguració del dipòsit es va fer l'any 1880 i tenia una capacitat per a 15.000 metres cúbics d'aigua.
Vista de la piscina superior |
Un cop finalitzada la seva funció, es va convertir en asil per a gent gran entre els anys 1896 i 1977.
No va ser fins el 1999 quan va començar a funcionar com a biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra gràcies a una fantàstica reconversió de l'espai interior. Això li ha valgut enguany el guardó de ser una de les 50 més increïbles biblioteques universitàries arreu del món.
El fet de ser espai públic, ens dóna l'oportunitat de poder visitar-la lliurement i gaudir d'aquesta meravellosa "catedral laica premodernista" segons la va descriure Lluís Permanyer.
Interior del dipòsit abans de convertir-se en biblioteca (any 1988) |
Un dels espais de més silenci de la ciutat. Un gran lloc!
ResponEliminaSí, i remarquem que l'entrada és lliure. Gràcies!
Eliminaes pot veure també el llac del terrat?
EliminaHola,
ResponEliminael rehabilitar estos magníficos edificios y reutilizarlos en este tipo de actividades tiene el interés de que todo el mundo pueda entrar a conocerlos -que de otra forma quizás no se acercarían- además de serles útiles en su día a día, ya sea para encontrar ese silencio, esa tranquilidad u cualquier otra actividad.
Un saludo,
Fco. Javier Tostado