UN MUSEU A L'AIRE LLIURE: EL CARRER DE GIRONA

Barcelona és una ciutat de museus, d'això no en tenim cap dubte. En podem trobar de tota mena, des de reconeguts internacionalment (Picasso, MNAC, etc.) passant per petites grans col·leccions (Museu Palmero) o fins i tot de sorprenents (Museu del Mamut). Però el que nosaltres volem remarcar en aquesta entrada és que tota Barcelona és un museu en si mateixa. Només cal passejar per qualsevol dels seus barris i ben aviat trobarem algun edifici o dada interessant que faria aturar a l'observador més exigent. Dissortadament l'ombra del gran nombre d'atractius que posseeix Barcelona és tan gran que amaga altres tresors ocults. Comencem avui una sèrie de propostes que anirem penjant poc a poc i que no tenen altre objectiu que donar a conèixer racons de la nostra ciutat immerescudament condemnats a l'ostracisme turístic.

La primera proposta és una passejada molt senzilla però farcida de punts d'interès. Estem parlant del carrer de Girona, situat al barri La Dreta de l'Eixample. L'itinerari comença al principi del carrer de Girona, és a dir, a la cantonada de la Ronda Sant Pere i finalitza a l'alçada de Diagonal. Explicarem l'itinerari en forma ascendent, és a dir, des de Ronda Sant Pere en direcció cap a Diagonal. Tanmateix recomanem realitzar-lo un dia laborable ja que inclou visites a comerços així com al Mercat de la Concepció. La durada aproximada a un pas relaxat està al voltant de dues hores i mitja així que, ànims!

Comencem la ruta al Carrer Girona, 2. Ens trobem davant de la Casa Victorià de la Riva que va ser dissenyada per un dels nostres arquitectes modernistes favorits, Enric Sagnier. Destaquem la torre coronada per cúpula i decorada amb ornaments eclèctics.

La Casa Cristina Nieto es troba creuant el carrer, al número 9. Obra de l'arquitecte Antoni Serrallach Fernández-Periñán del qual no es tenen gaires notícies. Es tracta d'un edifici de l'any 1898 d'estil eclèctic i proper al moviment Sezession, és a dir, la versió austríaca del Modernisme.

Arribem al xamfrà amb el Carrer Ausiàs Marc i ens trobarem dos edificis dignes de mencionar. El primer és la Casa Burés, un preciós edifici residencial modernista però que està buit i desemparat institucionalment. Sembla que la seva recuperació és propera segons aquest video.

A l'altra banda del xamfrà veurem un altre edifici signat per Enric Sagnier. És la casa Antoni Roger i de fet va ser una de les seves primeres obres . El seu estil, imitant un castell medieval, ens dóna una idea de la competició entre la burgesia de l'època (finals S.XIX) a fer l'obra més barroca i monumental possible.

Per finalitzar aquest tram de la ruta, podem visitar la Farmàcia Nordbeck, situada a prop del xamfrà amb el carrer Ausiàs Marc, i admirar el seu treball artesanal extern de fusta amb motius florals.

Ruta pel Carrer de Girona (Tram 1)

Comencem el segon tram a l'arribar a la Gran Via. En aquest punt ens situarem al número 684, tot just a tocar del xamfrà, i davant nostre apareixeran dos infants en forma de caríatides suportant la portalada de la Casa Maria Robert. Val la pena retirar-se enrere per tal de no perdre's detall d'aquest edifici dissenyat per Salvador Viñals i Sabaté de marcades línies clàssiques. 

Enfilem de nou carrer Girona amunt i al número 46 es troba la Casa Ramon Vilà. D'estil modernista és un exemple d'edifici elegant i decoració amb motius vegetals que destaquen per les seves formes suaus.

Una mica més amunt, al número 54 trobarem un altre edifici modernista, la Casa Jacinta Ruiz, amb façana en forma de tribuna amb ornamentació floral molt detallista.

Ruta pel Carrer de Girona (Tram 2)

Ara és moment per a fer un petit descans i quin millor lloc a l'Eixample que la Granja Vendrell. Aquest històric establiment ofereix una àmplia gama de productes casolans que faran les delícies de grans i petits. Des del 1921 aquest negoci familiar continua oferint un servei meravellós al barri i el recomanem no només per la seva qualitat sinó també per l'amabilitat dels seus propietaris.

Després del merescut descans seguim el nostre itinerari i ens trobarem amb dos punts d'interès un al costat de l'altre. El primer és la Casa Antoni Perelló d'estil modernista però modificat posteriorment per a afegir-hi dos pisos més. Destaquem les dues tribunes laterals de la primera planta. És un tret típic de l'arquitectura d'aquesta època que a la primera planta d'un edifici de vivendes hi residís la família amb més poder adquisitiu. És per aquest motiu que molts edificis barcelonins tinguin aquestes tribunes que la resta de plantes no tenen.

Al costat mateix hi ha el Cafè del Centre. Aquest establiment, fundat l'any 1873, conserva pràcticament l'atmosfera dels cafès antics així que recomanem entrar-hi, seure en una de les seves taules i gaudir l'ambient d'un local històric al qual li desitgem molts més anys de vida.

Ruta pel Carrer de Girona (Tram 3)

Iniciem la tercera part de la ruta al xamfrà entre Girona i Consell de Cent on es troba el forn de pa modernista Forn Sarret. El negoci està en funcionament des del 1898 i l'interior també conserva l'aire característic de la botiga de tota la vida. 

Una mica més amunt queden les restes del Forn de la Concepció, és a dir, el seu aspecte exterior, ja que desafortunadament la fleca ha deixat de funcionar i avui dia s'ha convertit en una oficina de gestions administratives. Aquest tipus d'iniciatives són necessàries per tal de preservar el nostre patrimoni al llarg del temps.

La següent parada es troba al carrer Girona, 86 on hi ha la Casa Isabel Pomar. És un altre edifici modernista però fet en un solar molt estret, el que li dóna un aspecte molt esvelt. Destaca un cop més la tribuna del primer pis.

Continuem la tercera part de la ruta visitant un establiment cabdal a l'Eixample, la Mantequería Ravell. La seva situació, al costat mateix del Mercat de la Concepció, li dóna un valor afegit. El negoci familiar està en marxa des del 1929 i va començar com un ultramarins fins a convertir-se en un dels comerços d'alimentació més importants a Barcelona. Tanmateix ofereix un espai gastronòmic on es poden degustar plats exquisits en un marc incomparable. 

L'última visita d'aquesta part la fem al forn de pa modernista situat al carrer Girona, 118. Si ens preguntem el per què hi ha tantes fleques en un espai tan reduït potser trobarem la resposta en la proximitat al Mercat de la Concepció ja que dins els mercats antics no s'hi acostumaven a establir els forns de pa.

Acabarem el nostre itinerari pel carrer de Girona caminant per les voreres delimitades entre els carrers València i Mallorca. L'hivern serà la millor època per a fer aquest itinerari ja que les fulles dels arbres ens taparan parcialment la nostra visió la resta de l'any. La primera parada la fem a la Casa Lamadrid on gaudirem d'un edifici modernista del que no podem perdre detall. Nogensmenys el seu arquitecte no va ser altre que Domènech i Montaner l'any 1902.

Ruta pel Carrer de Girona (Tram 4)

Creuarem el carrer per a visitar dos edificis que estan un al costat de l'altre. El primer és la Casa Llorens que és coetani a la Casa Lamadrid. Hi destaquem la seva entrada on una figura femenina ens dóna la benvinguda.

El segon edifici, la Casa Granell, és de grans dimensions i els seus ornaments ondulats ens recorden a les línies de la Casa Milà. També és de la mateixa època que els dos edificis citats anteriorment. Ens podem imaginar els guirigalls que es degueren de produir al carrer mentre es construïen.

I finalment arribem a la darrera visita de totes. La Farmàcia Puigoriol tanca aquesta ruta que ha estat principalment dedicada a espais modernistes. En aquest cas volem realçar la feina feta per l'artesà fuster anònim que, com la majoria de la seva època, el seu nom quedarà perdut en l'oblit del temps.

Esperem que gaudiu tant aquesta ruta com nosaltres ho hem fet mentre la dissenyàvem.