Aquesta és la història d'una vida anònima. La vida d'una dona que va lluitar pels seus ideals disposada a arribar fins a les últimes conseqüències malgrat la seva joventut. La nostra curiositat va ser el mitjà pel qual vam arribar a descobrir la seva biografia que hagués quedat en l'anonimat si no hagués estat per l'empeny d'un tenaç periodista que treballa per a l'Agencia EFE, Xulio García Bilbao. Tot va començar quan vam veure una famosa fotografia de la Guerra Civil on apareix una jove miliciana dalt del terrat de l'Hotel Colón de Plaça Catalunya (no confondre amb l'hotel situat actualment davant la Catedral).
 |
| Marina Ginestà Coloma al terrat de l'Hotel Colón de Plaça Catalunya el 21 de juliol de 1936 |
De seguida vam trobar informació sobre aquella noia: el seu nom era Marina Ginestà Coloma i la foto fou presa el 21 de juliol del 1936 quan només tenia disset anys i la guerra acabava de començar. Estava afiliada a les joventuts socialistes quan esclatà la guerra i no va dubtar un segon en agafar un fusell per a fer front contra els militars sublevats a Barcelona. Els hotels de la ciutat van ser requisats per a convertir-los en centres d'operacions de sindicats o de partits polítics defensors de la República. El món sencer estava pendent de les informacions que arribaven de l'estat espanyol i de la creixent ona feixista que recorria Europa. El principal diari rus, el Pravda, va enviar de seguida a un corresponsal perquè seguís de primera mà els aconteixements que s'anaven desenvolupant al bàndol republicà. Així doncs, el dia 8 d'agost de 1936 aterrava a l'aeròdrom del Prat un avió on viatjava el periodista Mikhaïl Koltsov.
Per tal de poder bellugar-se lliurement, les autoritats republicanes van assignar-li un vehicle i una traductora del francès que es deia Marina Ginestà. Així ho explica Koltsov al seu diari el dia 10 d'agost:
 |
| Mikhaïl Koltsov escrivint el seu diari |
"
... m'ha proporcionat una traductora de francès, Marina Ginestà, de les Joventuts Catalanes, que no deixa un instant el seu enorme fusell de fabricació antiga. Tinc un automòbil, un llarg Chevrolet descapotable amb el parafangs abonyegat, ple d'inscripcions i inicials d'entitats que em són desconegudes."
Marina havia nascut a Toulouse perquè els seus pares d'origen català havien emigrat i allà va créixer juntament amb el seu germà Albert. Per això parlava perfectament el català i el francès.
Tornem ara al diari personal de Koltsov per trobar noves referències de Marina. El dia 12 d'agost estaven de camí al front d'Aragó. Recordem que Saragossa havia caigut en mans dels militars rebels i molts catalans, eufòrics per haver vençut a l'exèrcit colpista, es van allistar per a lliberar la capital aragonesa:
"Ens han despertat les explosions i el tiroteig. Ens hem aixecat d'un salt, hem pres el fusell. M'he precipitat a la cambra contígua, he encés un misto; Marina dormia profundament, vestida, estirades les seves llargues cames, somrient com una nena. Només cridar-la s'ha aixecat, no ha preguntat res i ha pres el seu pesat fusell. He obert el portal de bat a bat, he posat el cotxe a la sortida i he fet pujar a la noia al seient del darrere."
Entre els voluntaris que van anar al front d'Aragó hi havia el seu germà Albert. El dia 13 d'agost, en arribar a Tardienta va ocórrer un fet excepcional:
"... de sobte, una escena commovedora: Marina ha vist al seu germà Albert. De petita alçada, prim, àgil, s'assembla molt a la seva germana. Era sastre, ara vol ser cap militar, i ja ho és - és membre del Comitè Militar de la Columna de Tardienta, mana algunes seccions i va amb elles al combat. És alegre i fins i tot bromista, cosa molt estranya en un català."
A l'endemà, Koltsov explica "... Marina i Albert han vingut a compartir l'esmorzar. Jo he manifestat que vull anar a Bujaraloz, a veure'm amb Durruti..." La històrica trobada va fer-se realitat i podem afirmar rotundament que Marina Ginestà va ser la traductora entre Koltsov i Durruti.
 |
| Barricades al final de les Rambles |
De tornada a Barcelona, el dia 15 d'agost Koltsov relata al seu diari una petita conversa amb Marina: "
La resta del dia Marina em mostra els llocs de combat, els punts on es van produir els xocs principals. Concisa i gentil m'explica que eren tres: el seu germà Albert, un amic i ella. Van créixer junts, van jugar junts i junts van ingressar en les joventuts comunistes. El dinou de juliol els tres van agafar el fusell i es van anar a les barricades de la Plaça de Colón. A l'amic el van matar de quatre tirs en el ventre. Va caure entre els dos germans. Albert es va fer amb un llibre de tàctica i el reglament d'infanteria i es va marxar al front de Saragossa. Marina va entrar a treballar de mecanògrafa en el comitè de guerra. Algunes vegades ella es gira d'esquena i passa llarga estona en un racó de cara a la paret. Quan la crido, m'explica: --Vostè és un camarada rus i puc parlar-li amb franquesa: aquí tots som massa sentimentals. És un defecte enorme. Som terriblement sentimentals..."
Aquesta és l'última referència que el periodista rus fa de Marina al seu diari. Després ell continua sol el seu camí per l'estat espanyol i ella es queda a Barcelona fins al final de la guerra. Marina es va exiliar a França on va retrobar-se amb els seus pares. Segurament el seu germà Albert va fer el mateix. Trobem una notícia seva a La Vanguardia del 7 de gener de 1939 on és ascendit de capità a major de l'exèrcit republicà. El feixisme va seguir els dos germans quan França va ser invadida per l'exèrcit nazi i van haver d'exiliar-se de nou. El seu itinerari d'exili va passar per República Dominicana, Mèxic i finalment Veneçuela. Albert va fer arrels en aquest darrer país i Marina va tornar a França uns anys més tard del final de la Segona Guerra Mundial.
L'any 2009, un periodista de l'Agencia EFE, Xulio García Bilbao, va voler investigar sobre la vida de Marina i descobrir quin va ser el destí de la nostra heroïna. Després d'un admirable treball de recerca, va saber que Marina havia treballat com a traductora a França però lo extraordinari del cas és que va saber que encara estava viva. Va localitzar-la en un pis de París i va poder entrevistar-la a l'edat de 89 anys.
 |
| Marina Ginestà Coloma |
 |
Marina mostra orgullosa la foto on es va trobar al seu germà
a Tardienta
|
Xulio li va portar les fotos que ella no havia vist de l'Hotel Colón i de la trobada a Tardienta amb el seu germà. Aquelles fotos la van emplenar de felicitat. Recordava perfectament tots els fets de la guerra i amb tota la raó del món va declarar: "La joventut, les ganes de guanyar, les consignes,... jo me les prenia de debò. Creia que si resistíem guanyàvem. Teníem la sensació de que la raó estava amb nosaltres i que acabaríem guanyant la guerra, mai vam pensar que acabaríem les nostres vides a l'estranger".
Aquesta és la vida de Marina Ginestà Coloma. Un exemple d'integritat per a les generacions presents i futures. El nostre homenatge per a ella i per a totes les persones anònimes que com ella van lluitar per una societat lliure i igualitària.
Actualització a 6 de gener de 2014: Acabem d'assabentar-nos de la malaurada mort de Marina Ginestà a París a l'edat de 94 anys. El nostre condol als seus familiars i amics. Marina sempre estarà al nostre record.
El cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, ha publicat dos volums titulats "Barcelona Panoràmica, Postals de Lucien Roisin Besnard"que des d'aquí volem recomanar no només pel seu valor documental sinó també per la riquesa de matisos aportats per Lluís Permanyer.
