Barcino |
Encetem l'any 2013 amb una entrada dedicada al centre neuràlgic de la vida pública a Barcelona. No és gaire comú que en un lloc de petites dimensions es trobin les seus de les principals institucions polítiques d'una nació. Com veurem a continuació, des que els romans van fundar la ciutat de Barcelona, la Plaça Sant Jaume ha estat el centre de la vida política i econòmica barcelonina.
Quadrícula romana |
Començarem amb una senzilla lliçó d'història explicant com es creava una ciutat romana a partir d'un assentament militar permanent. Les legions romanes van fundar una gran quantitat de ciutats arreu de l'arc mediterrani i en el cas de Barcelona ho van fer utilitzant el sistema més comú: la quadrícula romana. El campament militar s'establia en carrers a partir de dos eixos perpendiculars: el cardo maximuns (orientat Sud-Nord) i el decumanus maximus (orientat Est-Oest). En la intersecció d'aquests dos carrers es trobava el fòrum que era el centre de la vida política i religiosa de la ciutat romana.
Planta de Barcino |
En el cas de Barcelona, el campament s'establí a sobre d'un promontori anomenat Mons Taber i degut a l'estructura morfològica del terreny els angles de la ciutat romana estan lleugerament arrodonits. Això es pot comprovar si observem qualsevol plànol de Ciutat Vella.
Si ens fixem bé, veurem que el cardo està format pels carrers Ciutat i Bisbe. Alhora el decumanus està format per la línia que conformen els carrers Call i Llibreteria. Si tracem dues rectes unint aquests carrers, veurem que el fòrum estava just a la intersecció, és a dir, a l'actual Plaça Sant Jaume.
Intersecció Decumanus i Cardo Maximus en un plànol actual de Barcelona |
Imatge virtual del Temple d'August a Barcino |
L'edifici més important del fòrum va ser el temple d'August que hem situat en un plànol actual i del qual encara resten dempeus quatre columnes visitables al carrer Paradís.
Planta Temple d'August a Barcino (en vermell les quatre columnes que es poden visitar al carrer Paradís) |
Temple d'August superposat en un plànol actual de Barcelona |
Curiosament, no són les úniques columnes romanes que es poden visitar. A la façana del Palau de la Generalitat hi ha quatre columnes d'estil dòric que l'arquitecte renaixentista Pere Blai va portar des de Tarragona provinents de l'antic temple d'August que es va construir al fòrum de Tarraco.
Les quatre columnes del Palau de la Generalitat |
Ja hem vist el naixement de la ciutat a partir d'un campament militar. El que no deixa de sorprendre'ns és que tot i haver passat prop de 2.000 anys, l'urbanisme original de Barcino gairebé no ha experimentat cap modificació significativa.
Gravat de 1771 on es veu el Palau de la Generalitat i la porxada de l'Església de Sant Jaume |
Al llarg de les èpoques posteriors, el fòrum va continuar essent l'eix principal de la vida barcelonina però les dimensions es van disminuir degut a la construcció d'edificis religiosos i civils durant l'Edat Mitjana. De fet la plaça Sant Jaume tal i com la coneixem avui dia no es va fer realitat fins el 1841 quan es van enderrocar les esglésies de Sant Jaume i Sant Miquel juntament amb les cases de la Batllia General i de la Cort del Veguer. El primer nom que se li va atorgar fou el de Plaça de la Constitució tal i com es pot veure encara en una placa situada a la façana de l'Ajuntament. No obstant, el 24 d'abril de 1931 se li va canviar el nom pel de Plaça de la República però de nou al març del 1939 va recuperar el de la Constitució fins que el 20 de juliol de 1940 se li va imposar el definitiu de Plaça Sant Jaume.
Façana Ajuntament de Barcelona amb la placa "Plaza de la Constitución" |
Fruït de la seva urbanització, els aproximadament 2.900 m² de superfície actuals han estat testimoni de grans esdeveniments de la vida pública de Barcelona. Tanmateix, les seves característiques acústiques, amb els seus quatre costats tancats, afavoreixen a que s'hagin produït concerts de música clàssica històrics i presenciats per milers de persones. Destaquem entre d'altres, el concert que Richard Strauss va oferir el 19 de març de 1925 dirigint a la Banda Municipal de Barcelona. L'excepcional compositor i director es trobava a Barcelona oferint una sèrie de concerts al Liceu quan després d'haver presenciat una actuació de la Banda Municipal i sorprès per la seva qualitat va demanar poder dirigir-la en un concert multitudinari. L'èxit va ser total i la plaça Sant Jaume es va quedar petita com es pot comprovar en aquesta fotografia.
Richard Strauss i la Banda Municipal de Barcelona |
Els Cors de Clavé també van oferir un concert a la plaça Sant Jaume un 13 d'abril de 1932 amb motiu del primer aniversari de la proclamació de la República. Les peces interpretades van ser: La Marsellesa, Les Flors de Maig, L'Empordà, La Maquinista, Lo Pom de Flors i Els Néts dels Almogàvers.
Els Cors de Clavé a la Plaça Sant Jaume |
Fins aquí la primera entrada del 2013. Esperem que enguany us sigui profitós en tots els sentits i confiem que aquest bloc us aporti quelcom de positiu per tal d'alimentar la vostra passió per Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada