LA PARADOXA DEL CASTELL DE MONTJUÏC

L'objectiu d'un castell que custodia una ciutat és defensar els ciutadans que es troben sota la seva protecció. Curiosament, en el cas de Montjuïc, això no va passar gairebé mai. Des de mitjans del segle XVIII fins a la fi del franquisme ha estat un símbol de repressió i de sotmetiment per a la població de Barcelona.

Repassant la seva història, veurem que el que acabem d'afirmar és tristament veritat. El seu aspecte actual és fruït de la remodelació que es va fer l'any 1751 per tal de reconvertir l'antic fortí en una fortalesa militar segons els cànons establerts per l'estil "traça italiana". Aquest estil de fortificació també es va utilitzar per a bastir les ciutadelles de Barcelona o Jaca (Osca). De fet, el castell de Montjuïc va servir com a complement de la Ciutadella per a dominar Barcelona des de la banda sud de la ciutat per l'exèrcit borbònic.  Ja tenim un primer capítol on el castell fa les funcions de vigilància repressora sobre els barcelonins.

Cinquanta anys més tard, Napoleó envaeix sense resistència l'estat espanyol fent creure que el seu exèrcit està fent via cap a Portugal, aliat d'Anglaterra. S'inicia així la Guerra del Francès, o de la Independència per als espanyols. El febrer de 1808 les tropes franceses entren pacíficament a Barcelona però de seguida ocupen la Ciutadella i el castell de Montjuïc amb l'objectiu de controlar la ciutat. Tot i l'oposició popular i institucional, aquesta situació es va mantenir fins al final de la guerra, al maig de 1814. És a dir, durant més de sis anys, Barcelona va estar sotmesa militarment per forces alienes establertes al castell de Montjuïc i a la Ciutadella.

Barcelona abans de la Guerra del Francès (1806)

Un altre capítol negre en la història del castell de Montjuïc fou els bombardeigs que va patir Barcelona pel foc d'artilleria dels seus canons. Ens trobem a l'any 1842 i l'estat espanyol està regentat pel general Espartero també anomenat Duc de la Victòria. Arrel de la signatura d'un tractat lliurecanvista amb Anglaterra que eximia d'aranzels les importacions angleses, la indústria tèxtil catalana ho va interpretar com una amenaça per als seus interessos i Barcelona es va sublevar contra Espartero. La resposta del general va ser immediata, els canons del castell de Montjuïc van llençar contra la ciutat un total de 1.014 bombes fins que les autoritats locals van demanar la fi de les hostilitats a canvi del lliurament dels caps de la revolta.

Bombardeig d'Espartero (1842)

Un any més tard, una altra rebel·lió popular, la Jamància, va ser sufocada pel bombardeig des de Montjuïc ordenat pel governador militar de Barcelona, l'ambiciós general Prim.

Malgrat tractar-se d'una plaça militar, el castell de Montjuïc va fer tanmateix les funcions de presó per a la població civil. Podem donar dos exemples prou famosos com poden ser l'anomenat "Procés de Montjuïc" on es va ajusticiar i empresonar els responsables de l'atemptat contra la processó del Corpus al juny de 1896. Especialment penoses les condicions en què van tractar als condemnats qui van transcriure les misèries viscudes a través d'aquesta carta (no recomanem la lectura a persones sensibles).

Ferrer i Guàrdia detingut

El segon exemple de justícia civil va ser l'afusellament al castell de Montjuïc de Ferrer i Guàrdia com a instigador dels fets succeïts durant la Setmana Tràgica de 1909. Injustament va ser condemnat sense proves per un tribunal militar.

Bombardeig sobre Montjuïc a la Guerra Civil

Finalment ens traslladem a la Guerra Civil durant el vergonyós episodi dels bombardeigs sobre la població civil. Barcelona va patir durant gairebé dos anys el foc enemic i indiscriminat. Els atacs provenien pels fronts naval i aeri. En aquest cas, el castell de Montjuïc hauria d'haver tingut un paper clau en la defensa de la ciutat. Tot va quedar en no res. Les bateries instal·lades no van ser suficients perquè l'exèrcit franquista ajudat per les forces feixistes italianes amb base a Mallorca bombardegessin sense oposició la ciutat de Barcelona. Encara no entenem per què durant tant de temps no es va poder organitzar un dispositiu eficaç per a repel·lir el foc enemic. Ens agradaria que alguna persona experta en el tema ens doni la clau de la resposta.

Presoners republicans al final de la Guerra Civil

L'afusellament del nostre president Lluís Companys al fossar del castell de Montjuïc i la reclusió de centenars  de presoners republicans han marcat el darrer període que afortunadament va finalitzar l'any 1960 amb la cessió del castell a la ciutat.

Així hem volgut explicar el que nosaltres creiem que és la "paradoxa del Castell de Montjuïc", un lloc maleït i odiat per les nostres generacions passades que tant van lluitar perquè la nostra societat pogués viure en total llibertat. Aquestes línies estan dedicades a totes aquelles persones anònimes.