SEU DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS

A vegades la casualitat et pot portar a descobrir llocs que podrien passar totalment desapercebuts durant tota una vida. A Barcelona, com a tot arreu, cada pedra té la seva història i només cal documentar-se un xic per a obtenir el plaer de conèixer una mica més sobre la nostra ciutat i el seu passat.
Això ens va passar mentre passejàvem pel Passeig Valldaura a l'alçada del Mercat de la Guineueta i creuàvem un carrer adjacent. Si mirem a l'esquerra conforme pugem cap a la Plaça Karl Marx, veurem un edifici restaurat que crida l'atenció per les seves mides. A primera vista hom pot pensar que es tracta d'una antiga fàbrica. La primera sorpresa que tindrem serà quan ens apropem i veiem les restes d'una església abandonada d'estil neorromànic. En aquell moment ens trobarem darrere de l'edifici que ens ha cridat l'atenció. Si li donem la volta pel costat per a situar-nos davant, tindrem una visió espectacular que ens farà sentir minúsculs enfront del que al seu moment va ser el segon edifici més gran de Barcelona.
Actualment només conserva menys de la quarta part de l'edifici original. Es tracta de l'antic Institut Mental de la Santa Creu i de Sant Pau fundat l'any 1915 pel doctor Pi i Molist. En aquell moment era un edifici aïllat i molt allunyat del centre de Barcelona. La sobresaturació de les dependències situades al carrer Hospital i la necessitat de trobar un lloc adient van ser el motiu perquè el doctor Pi i Molist, tot i la manca d'ajut institucional, portés a bon terme el seu projecte. Les dimensions eren descomunals: 600 metres de llargària per 250 d'amplada i amb capacitat per a 700 pacients. Les instal·lacions es van utilitzar fins al 1987 moment en què van desallotjar als darrers pacients. L'onada migratòria dels anys 60 i 70 a Barcelona van fer que aquells boscos i camps que envoltaven el Mental es convertissin en edificis sense cap planificació urbanística típics de l'època especulativa. Avui dia és la seu del Districte de Nou Barris i dels dotze pavellons originals només en podem gaudir de dos i de la capella que està abandonada. Aprofitem des d'aquesta tribuna per a demanar a les autoritats competents que es rehabiliti i evitar així que el nostre patrimoni desaparegui per manca d'interès governamental i eclesiàstic.