LA BARCELONA (NO TAN) LLETJA

Portada de "La Barcelona lletja"

L'any 2004 el nostre admirat Lluís Permanyer va publicar un llibre atípic. A primera vista, el títol cridava l'atenció per lo directa i explícita que resultava la temàtica. "La Barcelona lletja" és un magnífic exemple de com abordar un tema tabú però perfectament criticable. La majoria de llibres que parlen de Barcelona exalcen les joies que hom pot trobar a la ciutat dels prodigis. 

No obstant això, Lluís Permanyer s'atreveix a parlar de la Barcelona fosca que no surt als llibres ni a les guies de la ciutat. L'obra és un recull de fotografies fetes pel mateix autor i mostra les barbaritats urbanístiques que es poden observar mentre hom passeja per Barcelona. Per citar algun exemple dels capítols en què es divideix el llibre: Maleïdes refrigeracions, Portes indignes, Baixos comercials que fan patir, Ornamentació que enlletgeix,... El llistat de greuges és gran però desgraciadament podria ser encara molt més gran ja que l'autor només enfoca l'obra en dos districtes: Ciutat Vella i Eixample. 

Deu anys després de la publicació del llibre, hem volgut fer un repàs de l'estat en què es troben alguns exemples que apareixen al llibre i exposem una comparativa fotogràfica de com eren el 2004 i com són a l'actualitat. El resultat ens ha sorprès gratament i podem afirmar que el consistori ha posat fil a l'agulla tot i que encara hi ha molta feina a fer. Hi ha hagut actuacions urbanístiques molt desafortunades, especialment a l'època del porciolisme, i tenim l'esperança que el paisatge urbà de Barcelona en el futur tingui com a prioritat l'harmonia i el racionalisme arquitectònic i urbanístic.

Primer exemple: el convent de Sant Antoni Abat, a tocar de la Ronda Sant Antoni,
no es mereixia l'ús que se'n feia el 2004 (a l'esquerra).

Darrera de la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un edifici noble que és seu del CSIC. L'any 2004 (esquerra) la façana estava embrutada per la gran quantitat d'aparells d'aire condicionat. Actualment la vista ha millorat.

A la Gran Via cantonada Calàbria, hi ha aquesta farmàcia que el 2004 (esquerra) oferia una imatge deplorable.
Afortunadament, avui dia el local ha recuperat el disseny original.

Al carrer Vilamarí cantonada Gran Via hi havia una plataforma de ventilació del metro (dreta).
La solució era ben senzilla (esquerra) però els tècnics municipals de l'època no tenien gaires ganes de pensar.

Un exemple de l'evident millora que aporta l'ordenança municipal sobre aparells d'aire condicionat.
Carrer Roger de Flor, 148.

Per últim, un exemple de com empitjorar les coses (no tot són flors i violes): la famosa papallona que corona l'edifici modernista de Jeroni Graner, davant de Les Arenes, queda injustament embrutada per l'antena de telefonia mòbil que encara continua al seu lloc i actualment per la pseudo-moderna remodelació de la plaça de braus que l'ha acabat de rematar.