dilluns, 21 d’abril de 2014

VESTIGIS D'ANTIGUES EDITORIALS A BARCELONA

Antiga Editorial Montaner i Simón
Barcelona fou la capital del món editorial durant l'època daurada de les publicacions en paper. La nostra ciutat va veure néixer empreses cabdals en el sector editorial de dimensions com Salvat, Bruguera, Sopena, etc. Això va ocórrer entre finals del segle XIX i principis del següent. Però malauradament Barcelona també ha estat testimoni de molts declivis i desaparicions d'empreses editorials. Això no obstant, aquest sector era font d'importants ingressos que permetien als seus fundadors la construcció d'edificis dissenyats segons les tendències arquitectòniques del moment. És el cas de les editorials Montaner i Simón, Sopena o Salvat. Centrem-nos en aquests tres exemples i veurem les seves evolucions i estat actual.

Editorial Montaner i Simón actualment
Comencem per l'Editorial Montaner i Simón, fundada l'any 1861, no fou fins al 1882 que va traslladar la seu al nou edifici projectat per Domènech i Montaner. D'estil modernista, l'edifici es va construir al cor de l'Eixample: al carrer Aragó entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. El maó vist fou l'element principal utilitzat pel famós arquitecte. Entre els escriptors que van formar part de la seva plantilla trobem a Pere Calders o Josep Soler Vidal. L'any 1981 tanca definitivament les portes i la Fundació Tàpies transforma l'edifici en un museu on exposa les obres d'Antoni Tàpies des del 1990.

L'Editorial Ramon Sopena és el segon exemple que estudiarem. Fundada l'any 1894 a Vilanova i la Geltrú, aviat trasllada la seva seu a Barcelona. Vist el ràpid creixement de l'editorial, es fan construir un gran edifici a l'Eixample. Així doncs, l'any 1906 inauguren la nova seu d'estil modernista al carrer Provença, 93. 

Antiga Editorial Ramon Sopena
La façana estava decorada amb ceràmica multicromàtica que produïa un efecte visual com pocs edificis podien crear a Barcelona. L'editorial va funcionar satisfactòriament, en especial en el món de l'ensenyament, però a finals dels anys 80 va començar la davallada i a principis dels 90 van haver d'abandonar la seu del carrer Provença. Una potent immobiliària va comprar l'edifici per a enderrocar-lo i construir-hi a sobre una nova promoció d'habitatges. 

Restes de l'Editorial Sopena. Vestigis d'una vergonyosa actuació institucional.
Hi va haver una forta oposició veïnal perquè l'edifici era un referent al barri. El consistori es va negar a catalogar-lo i desgraciadament l'any 1996 es va enderrocar. No obstant, els elements més rellevants de la façana es van guardar i s'exposen en un mural a l'interior de l'illa (Jardins Maria Mercè Marçal, carrer Provença, 97). 

Edifici original Editorial Salvat
L'últim exemple es troba molt a prop d'on se situava l'Editorial Sopena. Fundada l'any 1869 a Barcelona, l'editorial Salvat va créixer gràcies a obres voluminoses com el Diccionario Salvat Enciclopédico Popular Ilustrado. L'any 1916 traslladen la seva seu al carrer Mallorca número 45. L'edifici també d'estil modernista i obra de Pau Salvat i Espasa guanya el premi del
Estat actual Editorial Salvat
consistori a edificis artístics l'any 1917. L'editorial fou la pionera en el llançament de fascicles col·leccionables per tal de facilitar la compra esglaonada d'enciclopèdies. A finals dels 80 l'empresa és adquirida per una multinacional francesa. Actualment, l'empresa segueix a la mateixa adreça i l'edifici es va remodelar completament per dins i la façana es va conservar completament.

Cap comentari:

Publica un comentari