dissabte, 4 de maig del 2013

125 ANYS DE L'ARC DE TRIOMF


Enguany es commemoren els 125 anys de l'Exposició Universal de 1888 celebrada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Per aquest motiu nosaltres volem retre un petit homenatge a la que va ser la porta d'entrada d'aquest esdeveniment tant beneficiós per a la ciutat: l'Arc de Triomf. Aquesta vegada explicarem només un dels nostres temes favorits: el grup escultòric i la seva simbologia.


Pel lloc on està ubicat, a prop d'una estació de tren, una altra de metro i una altra d'autobusos, hi passen cada dia centenars de persones pel seu davant, tal com hem fet nosaltres també moltes vegades. Però us heu parat a pensar alguna vegada què signifiquen les escultures en relleu que apareixen als seus quatre costats? Realment s'ha de ser un especialista en simbologia per saber el que l'artista ens vol transmetre. Nosaltres intentarem explicar-ho de la manera més didàctica possible.

Abans de res, cal dir que cada grup escultòric va ser encarregat a quatre autors diferents. Tot i això els cànons utilitzats van ser els mateixos segons el corrent de realisme i naturalisme que en aquella època estava de moda. Així doncs, la façana principal va ser obra de Josep Reynés, autor entre d'altres del meravellós "Gerro amb nens" que podem gaudir a la Ciutadella. Comencem doncs per la seva façana principal, és a dir, la que està orientada cap a la muntanya. En aquest cas, la composició es titula "Adhesió de les nacions al Concurs Universal" on Barcelona està representada per l'escultura central en forma de figura femenina asseguda en posició de donar la benvinguda les nacions participants.
"Adhesió de les nacions al Concurs Universal" de Josep Reynés
(cliqueu sobre la imatge per a veure-la en detall)
Si ens hi fixem bé, veurem l'escut de la ciutat al seu tors. Està envoltada per les deesses Cíbele i Pal·les Atenea. Aquesta darrera està representada portant un escut amb les inicials "PF" (progrés i felicitat). Recordem que ella simbolitza dins la mitologia grega a la saviesa i a l'artesania. Cíbele està a l'altre costat donant la mà a Barcelona. Aquesta deessa també és coneguda com la Mare Terra. Destaquem que la resta del fris està formada per personatges femenins. A la dreta podem observar una escena mitològica on apareixen dues figures curioses: un indi i un faraó egipci. L'escena de l'esquerra tampoc ens deixarà indiferents: es tracta d'un grup de dones vestides a l'estil de l'època i en actitud de celebració.

Creuem ara l'arc passant per sota i situem-nos a la façana orientada cap al mar. Ens trobem davant del fris anomenat "La Recompensa" on una altra figura femenina representa a Barcelona repartint les recompenses a les nacions participants en l'exposició.
"La Recompensa" de Josep Llimona
Excepcional treball
de Josep Llimona

Josep Llimona va ser l'autor d'aquesta obra. Tanmateix podem gaudir d'una altra excepcional peça seva situada a la Ciutadella: el Desconsol. A diferència del fris de Reynés, la composició guarda certa harmonia però potser per al nostre gust li manca expressivitat ja que les cares dels personatges no transmeten cap emoció. No obstant això, hi ha algun tipus de relació entre ambdós frisos perquè tots dos repeteixen personatges: un faraó egipci i la deessa Cíbele. En aquest cas, al fris podem trobar-hi personatges femenins i masculins en igual nombre, no així al fris de Reynés on predominava la figura femenina.

Anem ara al costat més a prop de Ciutat Vella. El fris davant nostre es titula "Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç" í és obra d'Antoni Vilanova. Presideix l'escena Ceres, deessa romana de l'agricultura qui sosté un gotim de raïm que representa els fruits produïts per la terra.
"Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç" d'Antoni Vilanova
A la seva dreta observem una escena amb personatges populars qui fan ofrena a la deessa dels aliments obtinguts de les collites. En canvi, a la seva esquerra ens trobem amb una escena mitològica on destaca la graciosa figura de Mercuri mostrant-nos la seva esquena. Ell simbolitza el Comerç mentre que la Indústria està representada per un personatge ajupit davant la deessa i suportant una roda dentada.

Finalitzem la visita situant-nos a l'altre costat de l'arc, és a dir, a la banda de l'estació de metro. Torquat Tasso va ser l'artista encarregat de l'obra "Apoteosi de les Arts i les Ciències".
"Apoteosi de les Arts i les Ciències" de Torquat Tasso
En aquest cas és el déu Apol·lo qui ens fa d'amfitrió de l'escena i ens mostra orgullós amb la seva mà esquerra una representació de les Arts: un home i una dona nus estan cisellant un temple i una escultura respectivament. Al seu darrere una figura femenina sosté una paleta de pintura. A la dreta d'Apol·lo observem a les muses de la música i la dansa en la mitologia grega, Euterpe i Terpsícore. Al seu costat una dona amb una flama a la mà dreta i un ancià recolzant-se sobre un canó amb una bola del món al terra simbolitzen la Ciència.

Fins aquí hem fet un repàs de l'obra escultòrica d'aquest centenari monument del qual hem fet un estudi senzill amb l'objectiu de donar-lo a conèixer una mica més.
Des del punt econòmic i consultant el pressupost de l'Exposició Universal, comprovem que les despeses totals d'aquest esdeveniment van ascendir a 5.624.657 pessetes i que l'Arc de Triomf va costar al voltant de les 100.000 pessetes de les quals 3.270 pessetes van ser destinades per a pagar els honoraris de Josep Reynés.
A l'esquerra una de les primeres fotografies de l'Arc de Triomf on encara no apareixia l'escut d'Espanya al capdamunt.
Com a dada curiosa i divertida comentarem que l'arquitecte de l'arc, Josep Vilaseca, va tenir un atac de pànic a l'hora de retirar la bastida un cop finalitzades les obres de construcció. Pensava que aquell enorme arc fet d'obra vista no suportaria el pes i s'esfondraria. Un amic seu per a tranquil·litzar-lo (o posar-lo més nerviós) es va situar sota de la volta de l'arc en el moment de retirada de la bastida com a prova de la fe cega que professava a ell i als seus càlculs. Ens agradaria veure la cara de satisfacció que ambdós posarien 125 anys després d'aquell emocionant moment.


2 comentaris:

  1. Doncs a mí m'agradaria que veiessiu la cara de satisfacció que em queda quan llegeixo les vostres publicacions....ni el Vilaseca !!!!

    ResponElimina
  2. Molt divertit el teu comentari Txell. Ens anima llegir missatges com el teu. Gràcies!

    ResponElimina