dilluns, 30 de setembre del 2013

RACIONALISME ARQUITECTÒNIC A BARCELONA

El president Macià contemplant una maqueta de la Casa Bloc
Des del punt de vista arquitectònic, Barcelona és coneguda internacionalment pels seus monuments d'estil Gòtic Català així com per les seves obres mestres del Modernisme. Però també a Barcelona trobem altres corrents artístics que no són tan coneguts i que mereixen uns instants de la nostra atenció. 

En el cas que volem presentar, el Racionalisme Arquitectònic fou una manifestació arquitectònica que tingué una curta durada de vida ja que només es va desenvolupar en el període d'entreguerres del segle passat, és a dir entre el 1918 i el 1939. 

Així doncs, fou un moviment coetani al Noucentisme i a d'altres expressions avantguardistes. Però centrem-nos primer en el significat de Racionalisme. De forma resumida, fou un corrent innovador que, aprofitant les noves tecnologies aplicades a la construcció, dissenya els edificis a la mida de les persones fugint d'ornaments i decoracions internes i externes per tal que l'edifici simplement compleixi la seva funció de vivenda, hospital, etc. Hem de pensar que fou una manifestació artística totalment impactant per la seva simplesa de línies doncs fins aleshores els ciutadans estaven acostumats a veure edificis d'estils tan diversos com el Modernisme i les seves línies corbes o el Neoclassicisme que reprenia els cànons de l'art grec i romà.

Pavelló alemany de l'Exposició Internacional del 1929
de Mies van der Rohe a Montjuïc
(reconstrucció feta el 1986)
A nivell europeu hi ha algunes figures cabdals que van difondre el Racionalisme com a nou corrent arquitectònic: Le Corbusier, Mies van der Rohe o el barceloní Josep Lluís Sert
Aquest darrer va fundar amb d'altres companys de professió el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) l'any 1929 a Barcelona. Aquesta associació d'arquitectes va deixar la seva empremta especialment a la nostra ciutat. 


Dispensari Antituberculós
Les principals obres que podem contemplar del Racionalisme són el Pavelló alemany a Montjuïc de Mies van der Rohe, el Dispensari Antituberculós de Sert, Subirana i Torres Clavé situat al Passatge Sant Bernat (a prop de la Plaça Universitat) considerat com a obra mestra de l'arquitectura contemporània o la Casa Bloc del Passeig Torras i Bages de Sant Andreu (recomanem la seva vista clicant aquí). 



Desgraciadament la dictadura franquista va posar fre a qualsevol moviment avantguardista durant els següents anys un cop finalitzada la Guerra Civil. 




diumenge, 8 de setembre del 2013

DIPÒSIT DE LES AIGÜES DEL PARC DE LA CIUTADELLA

Exterior del Dipòsit de les Aigües de la Ciutadella
Dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 que encara sobreviuen, n'hi ha un que destaca per ser un autèntic enginy de l'arquitectura.

La seva ubicació, fora del recinte del Parc de la Ciutadella, fa que passi per alt a la majoria de ciutadans. Parlem del Dipòsit de les Aigües situat a la cruïlla entre els carrers Wellington i Llull.


Plànol de situació del Dipòsit de les Aigües,
encerclat en vermell
La seva funció fou la de proveir el suficient cabdal d'aigua a la Cascada així com donar servei al sistema de regadiu dels jardins del parc. 

La sorprenent estructura interna de l'edifici ens fa pensar en una obra a l'estil de la Roma Imperial.  L'arquitecte encarregat de la seva construcció fou Josep Fontserè i Mestre qui alhora va ser el responsable de la urbanització del parc de la Ciutadella. Com a anècdota, un jove Gaudí va ser l'encarregat de fer el càlcul estàtic de l'edifici i dels elements de suport. 

La inauguració del dipòsit es va fer l'any 1880 i tenia una capacitat per a 15.000 metres cúbics d'aigua.
Vista de la piscina superior


Un cop finalitzada la seva funció, es va convertir en asil per a gent gran entre els anys 1896 i 1977. 
No va ser fins el 1999 quan va començar a funcionar com a biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra gràcies a una fantàstica reconversió de l'espai interior. Això li ha valgut enguany el guardó de ser una de les 50 més increïbles biblioteques universitàries arreu del món. 

El fet de ser espai públic, ens dóna l'oportunitat de poder visitar-la lliurement i gaudir d'aquesta meravellosa "catedral laica premodernista" segons la va descriure Lluís Permanyer.

Interior del dipòsit abans de convertir-se en biblioteca (any 1988)
Interior del dipòsit amb el seu ús actual
com a biblioteca de la UPF

Interior del dipòsit amb el seu ús actual
com a biblioteca de la UPF